L’Oceanogràfic explica com es fa ciència a l’Antàrtida

La Fundació Oceanogràfic celebra una nova sessió del cicle divulgatiu ‘La Marea del Cambio’ amb una proposta centrada en un dels escenaris més extrems i desconeguts per al gran públic, l’Antàrtida. Sota el títol ‘Estaciones en el fin del mundo: ciencia, logística y cooperación internacional en la Antártida’. La trobada reunirà el pròxim 29 d’abril a les 19 hores a la Sala Antàrtic de l’Oceanogràfic a dos investigadors de referència per a analitzar els aspectes menys visibles de l’activitat científica en el continent gelat. La sessió està oberta al públic mitjançant inscripció prèvia i gratuïta

La taula de diàleg comptarà amb la participació de Jerónimo López Martínez i Antonio Quesada, dos figures clau en el desenrotllament de la investigació polar a Espanya. A través de les seues intervencions, el públic podrà acostar-se a una dimensió de la ciència que transcendix els resultats i posa el focus en els processos, com és la planificació de les campanyes, la logística per a operar en condicions extremes i la coordinació internacional que fa possible cada expedició.

Lluny de la imatge simple de científics treballant aïllats en el gel, la investigació a l’Antàrtida implica una complexa organització prèvia. Cada campanya requerix mesos -i fins i tot anys- de preparació, en els quals es definixen objectius científics, es dissenyen estratègies de treball i es coordinen equips multidisciplinaris. A això se suma la necessitat de transportar materials, garantir subministraments bàsics i assegurar les comunicacions en un entorn on les condicions meteorològiques canvien de manera brusca.

Estacions científiques

En este context, les estacions científiques exercixen un paper fonamental. Estes infraestructures permeten el desenrotllament d’investigacions en àrees com la geologia, la biologia o la climatologia, però també suposen un desafiament constant des del punt de vista tècnic i humà. Mantindre-les operatives implica resoldre qüestions relacionades amb l’energia, el proveïment o la gestió de residus, sempre sota estrictes criteris de protecció ambiental.

Durant la sessió, els ponents abordaran també els reptes personals que comporta treballar a l’Antàrtida. L’aïllament, les baixes temperatures i la convivència en espais reduïts formen part de l’experiència quotidiana dels investigadors. Malgrat això, estos entorns oferixen oportunitats úniques per a avançar en el coneixement científic, especialment en àmbits relacionats amb el canvi climàtic i la conservació d’ecosistemes.

López Martínez, doctor en Ciències Geològiques i professor emèrit de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), està vinculat a la investigació polar des dels inicis del programa espanyol a l’Antàrtida fa més de tres dècades. Ha participat en una dotzena d’expedicions al continent gelat i en 2024 va completar la seua última campanya. La seua trajectòria inclou fites com la primera ascensió espanyola al mont Vinson la muntanya més alta de l’Antàrtida, així com una intensa labor científica amb més de 350 publicacions.

Per la seua part, Quesada, catedràtic de Biologia en la UAM, està especialitzat en microbiologia i compta amb una àmplia experiència en investigació polar des de 1993. Ha participat en més de 20 expedicions tant a l’Àrtic com a l’Antàrtida i ha desenrotllat una intensa activitat científica amb més de 175 publicacions d’alt impacte.

La participació dels dos investigadors permetrà comprendre que la ciència polar depén del coneixement especialitzat i de la cooperació entre nacions.

Suscríbete para seguir leyendo