Un pont d'empatia de la lava al fang

L’educació pública hi ha construït un pont de resiliència i creativitat gràcies a un projecte d’intercanvi epistolar i cultural que connecta alumnat que ha patit dos dels desastres naturals més devastadors de la nostra història recent: l’erupció del volcà Tajogaite a l’illa de La Palma en setembre de 2021 i les catastròfiques inundacions de la dana d’octubre de 2024. Es tracta del projecte que impulsen el CEIP Cervantes d’Algemesí i el CEIP La Laguna de Los Llanos de Aridane, a la Isla de La Palma, una iniciativa que demostra que compartir experiències és l’eina més potent per a transformar el trauma en una oportunitat d’aprenentatge a l’aula.

Esta proposta es va presentar el passat novembre a Santa Cruz de la Palma dins de la Trobada d’Experiències Didàctiques ‘Letras y Estrellas’, un encontre promogut per la Societat Canària Elio Antonio Nebrija (Socaean) que fomenta la innovació pedagògica i l’intercanvi de bones pràctiques entre docents. Sota el títol ‘Experiència didàctica epistolar: L’erupció volcànica palmera i la dana valenciana. Una vivència compartida per a enfortir la unió entre pobles’, les mestres impulsores del projecte , Maria Carme Tormos i Salut Girbes, per part del CEIP Cervantes, i pel CEIP La Laguna, la seua directora, Mónica Viña, detallaren les claus d’este exercici profund d’empatia i solidaritat que ha trencat les parets de l’escola. A més, la Socaean va premiar en el seu concurs epistolar el treball d’Adrià Goig, alumne de 6é del CEIP Cervantes.

La directora del CEIP La Laguna, Mónica Viña, valora esta col·laboració com una fita fonamental per al seu alumnat pel vincle emocional creat després de superar situacions traumàtiques. Segons explica Viña, el procés ha estat transformador per als xiquets i xiquetes: "La veritat que ha estat tot un enriquiment poder compartir la perspectiva que tenia l’alumnat d’Algemesí i la que té el nostre alumnat i haver confrontat com es van sentir després de viure una experiència un poc dura".

Treball d’habilitats emocionals

Un dels aspectes més rellevants d’este intercanvi per a Viña és el treball de les habilitats emocionals, que de vegades queden en segon pla en el currículum tradicional. La directora recorda un moment colpidor de diàleg entre els infants: "Una cosa que em va cridar molt l’atenció és que el nostre alumnat deia als seus companys valencians ‘però és que vosaltres vau perdre moltes vides’ i ells responien ‘però vosaltres vau perdre les cases’". Per a ella, esta capacitat de posar-se en el lloc de l’altre és el valor més preuat del projecte, ja que "estes iniciatives obren molt la ment al nostre alumnat i crec que és important que puguen saber que la societat d’altres punts del nostre país pot sentir el mateix vivint coses diferents i que compartir-ho enriquix molt".

Des d’Algemesí, la mestra Maria Carme Tormos defén amb passió la necessitat d’obrir les aules a noves realitats per a fomentar un aprenentatge significatiu. Per a ella, el bonic d’estos projectes interculturals és que "enriquixen molt més perquè situen molt l’alumnat i coneixen l’altra realitat". L’especificitat d’esta unió rau en la superació compartida de les catàstrofes: "Ells han patit el volcà i nosaltres la dana, posar en comú estes dos vivències fa conscienciar més de què estes coses passen i se superen compartint-les", diu Tormos.

En l’àmbit pedagògic, l’intercanvi ha permés deixar de costat la metodologia més tradicional, insistix la mestra d’Algemesí, "perquè deixes de banda els llibres i ensenyes d’una altra manera". Segons Tormos, la motivació de l’alumnat es dispara quan sent que el seu esforç té un destinatari real, un altre xiquet o xiqueta com ells. "Ho estan fent per a algú, i no perquè jo els pose una nota", subratlla.

L’intercanvi s’ha materialitzat en activitats pràctiques que han mantingut la motivació durant tot el curs. Tot va començar amb un exercici gairebé artesanal: la redacció de cartes de descripció personal per a un joc de ‘Qui és qui?’, que va permetre als infants posar-se cara i nom.

Crear oportunitats

Posteriorment, la tecnologia va agafar el relleu amb videoconferències i l’ús d’eines digitals com Canva per a dissenyar fullets turístics on cada grup donava a conéixer la seua localitat, les seues tradicions i costums. També la gastronomia va tindre el seu espai amb un intercanvi de receptes de plats típics de cada lloc.

Un dels moments més emotius ha estat l’enviament de detalls amb segell valencià cap a l’illa canària. "Vam fer una bossa de tela i una xapes de fallerets i falleretes per enviar-les al CEIP La Laguna", relata Tormos, qui afig que esta part del procés és il·lusionant per als xiquets i xiquetes "tant quan fan els detalls pels seus companys, com quan els reben, que els omple molt".

El vincle entre el CEIP Cervantes i el CEIP La Laguna ha creat un pont de paraules i empatia que permet als infants comprendre i recolzar les vivències dels seus companys en la distància. Com es va resumir en el tancament de la ponència del projecte a la trobada de la Socaean, "transformar l’aula és crear oportunitats". Una lliçó de vida, creativitat i solidaritat interterritorial que ensenya que, entre la lava o entre el fang, el futur es construïx compartint el camí.

Suscríbete para seguir leyendo