El Saler celebra mig segle d’una escola arrelada a la llengua

Al cor de la Devesa del Saler, sota l’ombra imponent del ‘piverot’ —un exemplar colossal de pi pinyoner amb vora 200 anys d’història—, el CEIP Lluís de Santàngel celebra una efemèride que traspassa els murs de les aules. Enguany, l’escola pública del Saler no només commemora el seu 50 aniversari, sinó també quatre dècades de compromís ininterromput amb l’ensenyament en valencià. Esta fita històrica tindrà el seu punt culminant el pròxim dissabte 10 de maig, quan este col·legi acollirà la Trobada d’Escoles en Valencià del Cap i Casal, una jornada que organitza el centre juntament amb Escola Valenciana i la Coordinadora d’Alumnat, Pares, Mares i Professorat per l’Ensenyament Públic en Valencià (Cappev).

L’escola no sempre va ser el referent de modernitat i llengua que és hui. Maria Costa, que va arribar al centre en 1978, recorda quan encara s’anomenava Colegio Nacional Carrero Blanco. Aquells anys de la Transició van estar marcats per una gran efervescència pedagògica i la lluita per una escola democràtica que respectara la llengua materna de l’alumnat. El Saler va ser pioner en obrir una de les primeres línies en valencià de la ciutat, un projecte que va atraure famílies d’altres barris de València que buscaven per als seus fills una educació arrelada a la cultura pròpia.

Consol Gimeno, una altra mestra històrica que ha estat vinculada al centre des de 1973 (com a alumna, docent d’Infantil i ara com a mestra jubilada), recorda aquells inicis de «molta lluita». Segons Gimeno, el suport conjunt de professorat i famílies ha sigut la clau per a mantenir l’escola com una insígnia de l’ensenyament en valencià, fins i tot en etapes polítiques complicades amb atacs continus a la llengua.

Una 'ecoescola'

Actualment, el projecte educatiu de l’escola és indestriable del seu entorn. Catalogada com a ‘ecoescola’, la seua ubicació en plena Devesa la fa doblement atractiva. Manel Marco, l’actual director, explica que el compromís amb el valencià és una qüestió de normalitat quotidiana: s’utilitza en la docència, en les rètols, en les eixides i en les comunicacions oficials. Malgrat els reptes, com la tendència de l’alumnat a prioritzar el castellà al pati, Marco manté l’esperança citant exemples d’inclusió: famílies nouvingudes d’altres continents que defensen l’ensenyament en la nostra llengua com a via d’integració. «Recorde amb emoció quan, en el context de la votació de l’anomenada llei de llibertat educativa, un pare d’una família procedent d’un altre continent ens envià un àudio explicant els seus motius per a posicionar-se a favor de l’ensenyament en valencià», explica Marco. Una anècdota que diu molt del sentir majoritari de les famílies, i també de fins a quin punt l’escola en valencià pot ser un espai d’acollida.

L’escola d’hui és un espai on conviuen històries com la de Nazar, un xiquet d’Ucraïna que ja parla valencià, o la de Mònica, filla de pescadors del Perellonet. Aquesta diversitat és, segons la comunitat educativa, la prova de l’èxit d’un model que acull tothom des del respecte a la diferència i l’estima per la terra.

La Trobada: una cita històrica

El pròxim 10 de maig, la Trobada de València farà que milers de persones acudisquen al Saler per a celebrar la trajectòria d’esta escola pública. La jornada començarà amb un acte carregat de simbolisme: l’arribada del Correllengua en barca al portet del Saler (9.30 h). Al llarg del dia, el recinte escolar i el poble s’ompliran de vida. Les trobades d’enguany se convoquen amb el crit ‘Tenim història, som futur’. «D’això, en sap bona cosa la nostra escola. Som conscients que res ens ha sigut donat i que tenim una història per conéixer, honrar i estimar. La millor forma de fer-ho és seguir escrivint, tots a l’una, fent pinya ―com diu el nostre lema―, els següents capítols», conten desde l’Associació de Famílies de l’Alumnat (AFA) del col·legi del ‘piverot’, un pi que és testimoni silenciós de milers de xiquets que han crescut al pati jugant sota les seues branques, aprenent que el futur de la seua llengua té unes arrels tan profundes com les d'este arbre.

Suscríbete para seguir leyendo