Els xiquets i xiquetes d’Escoles Cor Blanc i negre homenatgen a Vicent Andrés Estellés   

Amb motiu del Dia de Llibre 14 alumnes d’Escoles Cor Blanc i negre, programa esportiu i educatiu de la Fundació VCF, recitaren el poema ‘Assumiràs la veu d’un poble’, de Vicent Andrés Estellés, "insigne poeta valencià d’incalculable transcendència literària, intel·lectual, social i cívica", expliquen des de la Fundació VCF.

CEIP Fernando de los Ríos de Burjassot

Els escolars, del CEIP Fernando de los Ríos de Burjassot, participaren en la lectura al costat de l’estàtua del poeta. La filla de l’escriptor, Carmina Andrés Lorente, ha agraït    este gest d’unió entre cultura i esport, impulsat per Escoles Cor Blanc i negre, iniciativa del Valencia CF, a través de la Fundació VCF, amb la Diputació de València.

Assumiràs la veu d'un poble ('Llibre de meravelles')

El poema 'Assumiràs la veu d'un poble' el van recitar els alumnes Alan, Alex, Alexa, Ana, Ángel, Cristian, Fabio, Isaac, Jerónimo, Luis, Mariano, Moisés, Salomé i Teo.

Assumiràs la veu d'un poble / i serà la veu del teu poble, / i seràs, per a sempre, poble, / i patiràs, i esperaràs, / i aniràs sempre entre la pols, / et seguirà una polseguera. / I tindràs fam i tindràs set, / no podràs escriure els poemes / i callaràs tota la nit / mentre dormen les teues gents, / i tu sols estaràs despert, / i tu estaràs despert per tots. /

No t'han parit per a dormir: / et pariren per a vetlar / en la llarga nit del teu poble. / Tu seràs la paraula viva, / la paraula viva i amarga. / Ja no existiran les paraules, / sinó l'home assumint la pena / del seu poble, i és un silenci. /

Deixaràs de comptar les síl∙labes, / de fer‐te el nus de la corbata: / seràs un poble, caminant / entre una amarga polseguera, / vida amunt i nacions amunt, / una enaltida condició. /

No tot serà, però, silenci. / Car diràs la paraula justa, / la diràs en el moment just. /

No diràs la teua paraula / amb voluntat d'antologia, / car la diràs honestament, / iradament, sense pensar / en ninguna posteritat, / com no siga la del teu poble. /

Potser et maten o potser / se'n riguen, potser et delaten; / tot això són banalitats. /

Allò que val és la consciència / de no ser res si no s'és poble. / I tu, greument, has escollit. / Després del teu silenci estricte, / camines decididament.

Suscríbete para seguir leyendo