El moviment com a aliat per millorar l'atenció lectora

Durant molts anys, la lectura s’ha associat a una imatge molt concreta: cos quiet, esquena recta i silenci absolut. Tanmateix, la realitat de l’aula mostra que no tot l’alumnat aprén ni es concentra de la mateixa manera. Hi ha qui necessita moure’s lleugerament, canviar de postura o alliberar tensió per poder entrar en el text. Entendre que el cos també participa en l’acte de llegir obri noves possibilitats per fomentar la lectura d’una manera més inclusiva i respectuosa amb la diversitat de ritmes i necessitats.

La relació entre moviment i comprensió lectora és més estreta del que sovint es pensa. Quan l’alumnat camina mentre escolta un text, es llig estirat, canvia de postura o fa xicotets moviments, el cos ajuda a regular l’atenció i a mantindre el focus. Aquest tipus de lectures no tenen a veure amb la dispersió, sinó amb la necessitat de canalitzar l’energia corporal per facilitar la concentració. Per a l’alumnat inquiet o amb dificultats d’atenció sostinguda, el moviment pot convertir-se en un aliat, no en un obstacle.

Fer la lectura una activitat amable

Llegir en moviment trenca la idea que la lectura ha de ser sempre estàtica. Caminar lentament mentre es llig un fragment curt, balancejar-se suaument o llegir ajagut en un espai còmode permet que el text s’assimile d’una altra manera. El cos relaxat afavoreix la disposició mental per comprendre, i la lectura deixa de ser una font de tensió per convertir-se en una activitat més amable. A més, aquestes pràctiques ajuden a reduir la sensació d’error associada a «no poder estar quiet», reforçant l’autoestima lectora.

A l’aula, incorporar moviment a la lectura no implica perdre control ni rigor. Al contrari, demana una mirada pedagògica atenta i clara. Quan el professorat legitima certes postures o micromoviments, està enviant un missatge molt potent: el que importa no és com està el cos, sinó què passa amb la comprensió. Aquesta flexibilitat permet que més alumnat accedisca al text sense sentir-se constantment corregit o fora de lloc, i això té un impacte directe en la motivació.

El cos, part del procés lector

El moviment també pot reforçar el pensament narratiu. Canviar d’espai per llegir, associar fragments a accions físiques o utilitzar el gest mentre es relata una escena ajuda a ancorar la història en el cos. Quan una acció es representa o s’acompanya d’un desplaçament, el record del text es fixa amb més força. D’aquesta manera, la lectura no només es llig amb la ment, sinó que es viu, s’encarna i es recorda millor.

Aquest enfocament és especialment útil després de períodes de molta activitat o cansament. En lloc de demanar immobilitat immediata, oferir lectures que permeten una transició suau ajuda a recuperar el clima d’aula sense conflicte. El moviment actua com a regulador, facilitant el pas cap a la calma. Llegir mentre el cos troba el seu lloc afavoreix una atenció més estable i duradora.

A casa, aquesta mirada també pot alleugerir moltes situacions de tensió. Permetre que l’alumnat llija estirat, caminant o canviant de postura ajuda a desmuntar la idea que llegir ha d’anar associat a rigidesa. Quan la lectura s’adapta al cos, es normalitza com a activitat quotidiana, no com una tasca exigent.

En definitiva, llegir no és només un acte mental, sinó una experiència corporal completa. Reconéixer que el cos forma part del procés lector és una manera d’obrir la lectura a més persones, de cuidar el benestar i de construir una relació més sana amb els textos. Quan el moviment deixa de ser un problema i es converteix en recurs, la lectura guanya presència, significat i continuïtat. I així, el cos també aprén a llegir.