'Temps d'aula' El valor del vincle en l'FP

Amb la implantació generalitzada de l’FP Dual, l’alumnat ha d’incorporar-se ja des del primer curs al món empresarial i maig s’ha convertit en el mes de l’empresa per a milers d’estudiants de Formació Professional.

Els qui treballem cada dia a les aules de Grau Mitjà tenim la sensació que, per a una part important d’estos joves, maig arriba massa prompte. I no perquè l’estada en l’empresa no siga valuosa, sinó perquè molts d’ells encara no han tingut temps de sentir-se capaços dins de l’aula.

Els centres educatius estan sostenint esta dualització amb enorme esforç i pocs recursos. Aconseguir places formatives, coordinar empreses, gestionar documentació o acompanyar emocionalment a l’alumnat s’ha convertit en una tasca cada vegada més complexa.

Taxa d'abandó escolar alt a la Comunitat Valenciana

Mentrestant, a Espanya, l’abandó en Grau Mitjà abasta el 14 % en primer curs i el 30,7 % en finalitzar el cicle. La situació resulta encara més preocupant a la Comunitat Valenciana, on la taxa d’abandó ronda el 33 %. Molts estudiants desapareixen del sistema abans d’arribar a l’empresa i això hauria de fer-nos reflexionar sobre els temps que s’estan imposant en l’FP.

Cada setembre, a les aules de primer de Grau Mitjà, es concentren 30 adolescents amb històries molt distintes. Trobem alumnat molt jove, en la seua majoria menors d’edat. Alguns arriben després d’anys de fracàs escolar, uns altres arrosseguen problemes familiars, emocionals o situacions de vulnerabilitat que condicionen profundament la seua relació amb l’aprenentatge. En una mateixa aula conviuen estudiants arribats de diferents països, joves amb escassa maduresa personal i alumnat amb bones capacitats que també necessitaria major atenció. Tot això amb ràtios impossibles que fan molt difícil oferir l’acompanyament que molts necessiten. És enorme la diversitat i també la fragilitat.

En els debats actuals sobre FP es parla constantment de digitalització, sostenibilitat i innovació. I tot això és important, però sembla que estem oblidant una cosa essencial: el ‘temps de l’aula’. La investigació educativa fa anys que insistix que el vincle entre professorat i alumnat és un dels principals factors de protecció enfront de l’abandó. La falta d’una relació pròxima i de confiança amb el professorat i els seus iguals s’identifica com un factor determinant que els espenta a renunciar.

El primer curs de Grau Mitjà és crític. Un adolescent de 16 anys no abandona d’un dia per a un altre. Es desconnecta abans que arribe maig, quan sent que no encaixa, que no arriba, que es queda arrere.

L’FP dual representa una gran oportunitat i l’empresa ha d’ocupar un lloc rellevant en la formació, però part de l’alumnat més jove necessita primer consolidar en el centre competències bàsiques. Requerix espais on equivocar-se no supose sentir-se fracassat i de docents que els ajuden a reparar una confiança que, en molts casos, arriba molt danyada.

El poder transformador de l'FP

Després de molts anys treballant amb estudiants de Grau Mitjà continue creient profundament en el poder transformador de l’FP. He vist alumnat completament desconnectat tornar-se a implicar, joves insegurs descobrir capacitats que no imaginaven tindre.

I és que a molts estudiants no els falta capacitat, els falta confiança i la confiança no s’improvisa, es construïx dia a dia, a través de xicotets assoliments, a través de docents que els miren, els escolten i els exigixen. Amb les ràtios actuals, eixa cura es perd en una gestió d’aula massificada que no permet l’atenció individualitzada que precisen. Sense eixe vincle que s’aferma en el centre educatiu, sense eixa presència constant que no es mesura en indicadors, cap reforma podrà ajudar als qui més ho necessiten.

La labor del docent d’FP rares vegades apareix en els titulars, però és ací, en eixe treball silenciós, on moltes vegades comença el canvi d’una vida. Si volem construir una FP verdaderament transformadora, hem de començar per reconéixer el valor d’eixe temps compartit, eixa presència diària que sosté i acompanya. Perquè el que canvia una trajectòria educativa no sol ser una llei, sinó la certesa que, dins de l’aula, va haver-hi algú que va creure en ells abans que foren capaços de fer-ho per si mateixos.

Suscríbete para seguir leyendo