Viatge a l’Antàrtida i a l’Àrtic a través de la fotografia de la mà de l'Oceanogràfic de València

Un pingüí avançant sobre una gran superfície gelada. Una glacera fracturada enfront de l’oceà. Un grup de científics treballant al mig d’un paisatge blanc on a penes existix presència humana. L’exposició ‘Ecos de Hielo’ transforma estos dies els exteriors del Museu de les Ciències de València en un recorregut visual per alguns dels territoris més remots i fràgils del planeta.

La mostra, impulsada per l’Oceanogràfic de València dins de l’OceanFest 2026, reunix una selecció de fotografies de gran format del documentalista i fotògraf Sergio Izquierdo preses durant diferents expedicions a l’Àrtic i l’Antàrtida. A través d’elles, el públic pot acostar-se a uns ecosistemes que, encara que semblen llunyans, exercixen un paper fonamental en l’equilibri climàtic global.

Quart OceanFest

L’exposició forma part de la quarta edició de l’OceanFest, el festival de divulgació i conservació marina impulsat per l’Oceanogràfic, que enguany centra gran part de la seua programació en els pols i en la necessitat de comprendre la importància ambiental d’estos territoris.

Més enllà de l’espectacularitat visual de les imatges, ‘Ecos de Hielo’ proposa una mirada educativa i divulgativa sobre el present dels ecosistemes polars. Les fotografies mostren grans paisatges gelats i fauna adaptada a condicions extremes, a més d’alguns dels canvis que ja experimenten estes regions a causa del calfament global.

El recorregut alterna escenes de naturalesa amb imatges vinculades a la investigació científica a l’Antàrtida, considerada un dels grans laboratoris naturals del planeta. Investigadors treballant sobre el gel, mesuraments científics i expedicions en condicions extremes ajuden a comprendre com s’estudia l’evolució climàtica i com afecten estos canvis al conjunt de la Terra.

Biodiversitat poc coneguda

L’exposició acosta a més al públic una biodiversitat poc coneguda. Pingüins, aus marines, masses de gel surant sobre l’oceà o paisatges pràcticament intactes apareixen retratats des d’una perspectiva que combina fotografia documental i sensibilització ambiental.

En este sentit, les imatges funcionen com una ferramenta capaç de traduir conceptes científics complexos a un llenguatge més accessible i emocional. La fotografia es convertix així en un pont entre ciència i ciutadania, especialment per al públic educatiu i familiar. Un dels aspectes que travessa tota la mostra és la idea de fragilitat. Els pols apareixen com a ecosistemes d’enorme bellesa, però també sensibles a l’activitat humana i a l’augment global de temperatures.

Les fotografies reflectixen alguns dels canvis que ja s’observen en estes regions, des del retrocés del gel fins a transformacions en determinats hàbitats provocades pel calfament global. L’exposició també convida a reflexionar sobre com accions aparentment quotidianes, com el consum de plàstics o determinats hàbits de consum, acaben tenint conseqüències fins i tot en els llocs més remots.

Divulgar ciència a peu de carrer

La presència d’‘Ecos de Hielo’ en un espai obert com la Ciutat de les Arts i les Ciències respon a més a una de les principals línies de l’OceanFest, la de traure la divulgació científica fora dels espais tradicionals i acostar-la a la vida diària de la ciutat. D’esta manera, l’exposició convertix un lloc de pas en un espai d’observació. Famílies, estudiants i visitants poden trobar-se amb imatges de l’Àrtic i l’Antàrtida i detindre’s enfront d’escenes que només apareixen en documentals.

La proposta connecta a més amb una tendència cada vegada més present en l’àmbit educatiu, que és la d’utilitzar ferramentes visuals per a despertar l’interés per la ciència i afavorir una comprensió més pròxima dels grans reptes ambientals.

Suscríbete para seguir leyendo