Manifestacions exemplars

'Llarg és el camí per mitjà dels preceptes, breu i eficaç per mitjà d’exemples’, o ‘les paraules ensenyen, els exemples arrosseguen’ són traduccions de refranys llatins, extrets d’autors romans, que mostren clarament un dels principis de l’ensenyament. S’aprén més i millor a partir d’exemples. I això val tant per a conductes personals com per a explicacions en classe. En explicar què és un pronom, s’entendrà molt més ràpid si es posen exemples, i, en dir que és important arribar puntual als llocs, es demostrarà de manera més eficaç arribant u mateix a classe sempre puntual. Per això, quan veig en les últimes manifestacions per les millores en l’educació pública cartells com ‘La profe lluitant també està ensenyant’, entenc que anar a una vaga, en la qual diàriament el docent deixa de cobrar una gran quantitat de diners, és la millor forma perquè l’alumnat sàpiga que s’ha de fer tot el possible —sempre, és clar, dins de la legalitat (i una vaga ho està)— pels principis i per allò que u creu que és millor per a la societat, a pesar, fins i tot, de les conseqüències.

Els refranys, igual que els aforismes i les cites, estan a l’ordre del dia —en les nostres converses, lectures i, fins i tot, en els sobrets de sucre del café—, i moltíssima gent els empra per a sintetitzar un pensament o donar suport a una reflexió. El seu valor pedagògic és evident. De fet, a l’antiga Roma, lloc al qual sempre és bo tornar perquè som deutors —per a bé i a vegades per a mal— de la seua cultura, s’empraven estos enunciats en les primeres etapes del sistema educatiu perquè es consideraven xicotetes píndoles de saviesa. Este tipus de literatura —anomenada gnòmica—, l’autoria de la qual residix sovint en el propi poble, combina brevetat, concisió, contingut moral i ritme i a vegades adquirix noves vestidures que es van adaptant a les circumstàncies.

Reivindicacions amb elegància i sense ofendre a ningú

En les massives manifestacions que he esmentat es van donar molt bons exemples en forma de pancarta d’esta literatura anònima i gnòmica que sintentitzen les idees que es defenen i conviden a l’anàlisi. Les reivindicacions sempre solen produir-se a partir d’alguna cosa que no funciona bé i posar el focus en això és, sense dubte, allò més important. I, si a més a més es fa sense ofendre a ningú i amb elegància, doncs millor. Vegem uns quants exemples. Hi havia diversos cartells amb crítiques concises i generalistes: ‘Emergència educativa’, ‘la llengua no es toca’ o ‘ensenyament en perill’ i altres, més atractius, que concretaven el missatge. Per exemple, per a incidir en el nombre excessiu d’estudiants per aula, que redunda evidentment en detriment de la seua atenció, es veien cartells de l’estil ‘menys ràtios, major atenció’, ‘molta massificació, la ruïna de l’educació’, o, d’una manera més original i emotiva, ‘xiquets com a sardines, profes amb aspirines’, ‘volem temps per a mirar als ulls, no per a comptar caps’, ‘amb trenta en classe no hi ha qui abrace’, ‘per a educar cors es necessiten bones condicions’.

D’altra banda, per a mostrar la dificultat de fer classe en aules no acondicionades es llegia ‘amb calor no s’aprén, es patix’ o ‘això no és un institut és un air fryer’ i per a reivindicar la necessitat d’inversió econòmica i inclusió: ‘Inclusió sense recursos és exclusió’, ‘inclusió sense inversió és ciència-ficció’, ‘molta inclusió en el paper, però en classe ni un pinzell’, ‘som una escola de màgia, res per ací i res per allà’. Tot això es resumix en la dificultat que té el docent per a impartir les seues matèries en condicions adequades: ‘perquè la docència no és supervivència’, ‘la vocació no pot sostindre-ho tot’, ‘menys mestres cremats, més mestres respectats’. I, també està el tema de la llengua: ‘parlar valencià és estimar qui som’, ‘el valencià és casa nostra’, ‘el valencià és cultura, identitat i dret’ o ‘llengua viva, escola activa’.

Una vaga que no implica sols a docents

No podien faltar tampoc els cartells per a fer comprendre a la gent que no és del gremi la justificació de la vaga: la ja esmentada ‘la profe lluitant també està ensenyant’, o ‘esta vaga és per vosaltres’, ‘hui no cobrem per tu’, ‘el teu suport hui, és el seu futur demà’, ‘no hi ha demà, si no ho fem junts’, ‘per mi i per tots els meus companys’, i, fins i tot, apel·lant a referents de la literatura infantil i juvenil com Teo i Harry Potter: ‘Teo fa vaga’ o ‘recordeu que Voldemort va ser derrotat per una comunitat educativa’.

Sense dubte, estos cartells porten darrere una forta dosi d’originalitat, projecten una reivindicació i fomenten la reflexió. No obstant això, de totes les frases esmentades, a les quals es podrien afegir moltíssimes més que per espai no puc arreplegar, em quede amb la dels més afectats per una educació sense recursos, els estudiants: ‘No som el problema, som la generació que el patirà’ i, per a concloure amb un toc d’humor, ‘Literal, bro, estudiar així no renta’.

Suscríbete para seguir leyendo