Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Parlem de .... Begonya Pozo

Poesia, memòria i consciència crítica

Begonya Pozo, en el centre, junt amb el grup 'Abierto Poético'.

Begonya Pozo, en el centre, junt amb el grup 'Abierto Poético'. / Fundació Bromera

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente
Añádenos en Google

Fundació Bromera

Parlem de Begonya Pozo (València, 1974), poeta, filòloga i dinamitzadora cultural valenciana. La seua obra poètica transita entre la memòria, el desig, el cos i la consciència crítica, amb una veu pròpia que combina delicadesa, intensitat i compromís.

Doctora en Filologia i professora titular de Filologia Italiana a la Universitat de València, ha dedicat gran part de la seua trajectòria a la investigació literària, especialment al voltant de la poesia contemporània i les literatures migrants. Paral·lelament, ha construït una obra poètica sòlida i reconeguda, amb llibres com Poemes a la intempèrie —guardonat amb el Premi Senyoriu d’Ausiàs March 2010—, Sense treva (2016), Excavant la llum (2019) o Arrel, obra amb què obté el 'XIII Premi de Poesia de Pollença' l’any 2023.

La seua poesia ha estat traduïda a nombroses llengües, entre elles el castellà, l’italià, el francés, el portugués, el grec o l’èuscar, i ha format part d’antologies destacades com Flamarades sortiran. Antologia de poesia catalana feminista (2023). La seua escriptura, profunda i precisa, explora sovint les absències, les identitats invisibilitzades i la necessitat de construir espais de resistència des de la cultura.

Més enllà de la creació literària, Begonya Pozo ha impulsat nombroses iniciatives culturals. Va crear 'l’Aula de Poesia de la Universitat de València' i el 'Premi de Poesia César Simón', dirigí durant una dècada la revista Caràcters i ha coordinat festivals, seminaris i projectes on la poesia dialoga amb altres arts.

També és coautora del terme ‘criptogínia’, una paraula que denuncia l’ocultació històrica de les dones en el pensament i la cultura. Perquè, en l’univers de Begonya Pozo, escriure és també una manera de fer visibles les petjades que el temps havia volgut esborrar.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents