Aprenents d'Alexander Fleming de la mà de la Universitat CEU Cardenal Herrera

La Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU-UCH) d'Alfara del Patriarca s’ha convertit en l’escenari d’un descobriment científic de la mà dels més joves. Un total de 89 alumnes de cinc centres educatius han aconseguit aïllar 20 microorganismes amb potencial capacitat antibiòtica en el marc de la novena edició del projecte SWICEU. Esta iniciativa, que combina l’aprenentatge experimental amb la conscienciació social, vol donar resposta a un dels reptes de salut global més urgents del segle XXI: l’augment de la resistència als antibiòtics.

El projecte ha comptat enguany amb la participació d’alumnat de 4t de l’ESO i 1r de Batxillerat dels col·legis Edelweiss de Godella, American School of Valencia (ASV) de Puçol, Santa María del Puig, San Pedro Pascual de València i CEU San Pablo de Montcada. Durant cinc sessions experimentals, el jovent ha seguit els passos que portaren a Alexander Fleming al descobriment de la penicil·lina. Sota la supervisió de 19 estudiants universitaris de diversos graus de Ciències de la Salut i del professorat de la CEU-UCH, els joves han dut a terme tot el procediment científic: des de la recollida de mostres de terra en el medi natural fins al sembrat en plaques de cultiu i el posterior aïllament de colònies.

Ciència ciutadana

El balanç d’esta tasca investigadora és significatiu: han aïllat 890 colònies de microorganismes, de les quals 20 han presentat una clara capacitat d’antibiosi enfront de bacteris testimoni. Estos resultats no sols tenen un valor acadèmic, sinó que se sumen al llegat d’un projecte que, des del seu inici en 2017, ha implicat més de 1.200 joves i ha permés detectar 391 soques amb potencial activitat antibiòtica.

La importància d’estes troballes s’emmarca en un context sanitari preocupant. La catedràtica de Microbiologia de la CEU-UCH i directora de SWICEU, Teresa Pérez Gracia, advertix que, tot i que les infeccions víriques solen tindre més ressò mediàtic, les bacterianes constituïxen una vertadera "pandèmia silenciosa". Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) citades per la doctora Pérez Gracia, el ritme actual de creixement de les resistències bacterianes fa preveure que l’any 2050 estes infeccions podrien ser la principal causa de mort al món, provocant una defunció cada tres segons. "Si seguim així, en 25 anys hi haurà més morts per infeccions bacterianes resistents als antibiòtics que per càncer, accidents de trànsit o problemes cardiovasculars", alerta.

Comunicació entre iguals

Per això, més enllà de la part experimental, SWICEU té un fort component de conscienciació ciutadana sobre el bon ús dels medicaments. Per fer arribar este missatge a la joventut, el projecte utilitza l’estratègia de la comunicació entre iguals (’peer-to-peer’). Són els estudiants universitaris els qui fan de mentors, ja que, com diu Pérez Gracia, "ells tenen un llenguatge més proper i els alumnes els fan molt més cas".

Per a la catedràtica, l’impacte d’este projecte a les aules de Secundària és transformador i d’un valor "incalculable" per l’alumnat. La majoria de centres educatius disposen de laboratoris senzills que no permeten fer recerca avançada: "quan hi arribem amb tots els nostres aparells, ells ens ho agraïxen moltíssim. Els aportem un gran valor a allò que estan aprenent de manera teòrica", explica.

"La ciència que no es conta, no compta"

Per la investigadora de la CEU-UCH esta transferència de coneixement és una responsabilitat social. "La ciència que no es conta, no compta", diu. Amb este objectiu, darrere de SWICEU hi ha un equip multidisciplinari, integrant professors com Carolina Galiana, José Ignacio Bueso i Elisa Marco, així com doctors i investigadors en formació, amb el suport de la Unitat de Cultura Científica (UCC+i) de la institució.

A més, enguany s’han introduït mètodes innovadors com les ‘microhistòries’ dissenyades per l’alumnat en forma de videoclips de temàtica científica per tal de difondre entre el jovent la necessitat de fer un ús responsable dels medicaments a través de les xarxes socials. Així, l’acte de cloenda del projecte va ser una mostra de la creativitat dels adolescents: hi van presentar videoclips i coreografies inspirades en cançons d’èxit per a explicar l’ús correcte dels antibiòtics. Temes d’artistes com Rosalía (‘La Perla’), Aitana (‘Super Estrella’) o Bad Bunny (‘Debí Tirar Más Fotos’) els han servit per a incloure advertències sobre el perill d’automedicar-se o d’abandonar els tractaments abans d’hora.

Este vessant lúdic ha rebut el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (Fecyt), consolidant el projecte com un referent en la cultura de la salut i en la promoció de les vocacions científiques.

Despertar vocacions científiques

Així ho constata la professora Pérez Gracia, qui conta que després de 9 anys, molts estudiants que han passat pel programa acaben matriculant-se a carreres de ciències: "molts d’ells han entrat a la universitat i et diuen: ‘Mira, jo soc ací per SWICEU’. I això afig valor al projecte, ja no només científic, sinó també sentimental".

En el mateix sentit, la professora de Biologia de l’American School of Valencia, Carolina Nonay, destaca que esta iniciativa oferix una immersió directa en el mètode científic. Per als joves és "supermotivador" manejar el material professional que ens porta el CEU al nostre laboratori, descobrint-los el món de la microbiologia i la farmàcia. Nonay es mostra entusiasmada amb la continuïtat d’este pont amb la universitat: "Estem encantats, per això hi participem des del primer any". Per a ella, veure com les vocacions científiques es reforcen és el gran benefici del projecte.

L’impacte de SWICEU transcendix l’àmbit local. L’equip és membre del Plan Nacional de Resistencia a los Antibióticos (PRAN) i forma part dels Ambaixadors Sapiència de la Xarxa d’Universitats Valencianes en I+D+i (Ruvid). Amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el projecte continua demostrant que la col·laboració entre l’etapa universitària i la preuniversitària és una ferramenta potent. Les 20 noves colònies aïllades representen, en definitiva, 20 xicotetes esperances en la lluita global contra els ‘superbacteris’.

Suscríbete para seguir leyendo