Els ofegabous troben refugi a Benissa

La bassa de la Mallada Verda de Benissa ha tornat a omplir-se de vida. Desenes d’estudiants, educadors, tècnics ambientals i conservacionistes han participat en una nova jornada de solta d’ofegabous, una espècie tan desconeguda per a bona part de la societat com a important per als ecosistemes mediterranis.

L’acció, impulsada per la Fundació Oceanogràfic junt amb la Conselleria de Medi Ambient i l’Associació Benissera Anti-Incendis (ABAI), ha permés introduir 47 exemplars d’ofegabous (‘Pleurodeles waltl’) en esta tolla restaurada de Benissa. D’ells, 15 s’han criat en les instal·lacions de l’Oceanogràfic de València i altres 32 en el Centre de conservació d’espècies d’aigua dolça que té la Generalitat al Palmar. Tots els animals han estat identificats mitjançant microxip per a facilitar el seu seguiment científic.

Un xicotet refugi

No és la primera vegada que esta bassa es convertix en escenari de conservació. Des de fa anys, la Fundació Oceanogràfic i les entitats col·laboradores desenrotllen soltes periòdiques i controls de seguiment en este enclavament, convertit ja en un xicotet refugi per a una espècie catalogada com a ‘vulnerable’ en territori valencià.

No obstant això, la jornada no s’ha limitat únicament a la solta d’amfibis, ja que també ha tingut un component educatiu. Quaranta estudiants de l’IES Josep Iborra de Benissa han participat activament en una experiència que els ha permés acostar-se a la conservació des de dins, treballant al costat de professionals.

El matí començà amb una xarrada divulgativa coordinada per l’equip d’Educació de la Fundació Oceanogràfic. Davant una pregunta aparentment senzilla -"Què fa l’Oceanogràfic soltant ofegabous en la muntanya?"- els alumnes descobriren com un aquari també treballa en projectes de conservació de fauna autòctona lluny de la mar.

A través de fitxes didàctiques i explicacions participatives, els estudiants van aprendre aspectes relacionats amb la biologia, ecologia i amenaces dels amfibis. Identificaren diferències entre mascles i femelles, conegueren l’alimentació de l’espècie i van comprendre els riscos que amenacen a estos animals: la pèrdua d’hàbitat, els productes químics emprats en agricultura, les espècies invasores o les malalties emergents.

L’ofegabous és l’únic amfibi amb cua que viu de manera natural en territori valencià. El seu aspecte quasi prehistòric, i les protuberàncies ataronjades dels seus costats, el convertixen en una espècie molt singular dins de la fauna ibèrica.

Seguiment científic

Durant l’activitat, l’alumnat també participà en tasques reals de seguiment científic. Organitzats en xicotets grups, els joves passaren per diferents taules de treball on col·laboraren en el control zootècnic dels exemplars abans del seu alliberament. Amb l’ajuda de tècnics de conservació i educadors de l’Oceanogràfic, els estudiants utilitzaren lectors de microxips, pesaren i mesuraren els animals i anotaren les dades biomètriques en fitxes de camp. Paral·lelament, diversos especialistes accediren a la mateixa bassa per a capturar temporalment alguns dels ofegabous que hi habiten i realitzar controls sanitaris mitjançant presa de mostres amb hisops.

Estes tasques formen part del seguiment que la Fundació Oceanogràfic i els tècnics del Palmar duen a terme des de fa anys per a avaluar l’estat sanitari i l’evolució de les poblacions alliberades. Gràcies al marcatge individual mitjançant microxip, els experts poden identificar a cada exemplar i estudiar aspectes com la supervivència, els moviments o la reproducció.

Suscríbete para seguir leyendo