l'Escoleta el Trenet de Patraix i el poeta Marc Granell: versos que fan poble

'En la ciutat hi ha una plaça/ i en la plaça un arbre vell./ En l’arbre hi ha la tristesa/ de saber que és el darrer.’ L’inici del poema ‘L’arbre vell’ de Marc Granell (València, 1953) ressona amb una força especial entre les mestres de l’Escoleta el Trenet, una cooperativa d’Educació Infantil al cor de Patraix que malgrat la inseguretat que patixen pel lloguer de les seues instal·lacions centenàries davant el procés de turistificació i el ‘coliving’ que està destruint la xarxa veïnal, cada curs com el vell arbre que imaginava Granell ‘Quan venia primavera/ despertava les arrels,/ oblidava un poc la pena/ i obria el somriure verd/ que en estiu era rialla’. "Som una resistència pedagògica i d’espai ací en el barri", confessen emocionades les mestres cooperativistes Núria Pons i Amparo Campos.

El Trenet ha convertit este curs la figura de Marc Granell en el fil conductor d’un projecte pedagògic que va molt més enllà de les aules. A través de les veus de Núria i Amparo, i de l’emoció del mateix poeta, descobrim com els versos han esdevingut una eina d’aprenentatge i de vinculació amb el carrer.

Treballar la poesia

Treballar la poesia amb infants de zero a tres anys pot semblar un repte inabastable, però per a l’equip del Trenet és una evolució natural de la seua tasca. Després de dedicar projectes a Vicent Andrés Estellés o Maria Beneyto, enguany la tria de Granell es basà en la necessitat de cercar un autor viu que permetera una aproximació tangible a la creació per part de tan tendra xicalla.

Com explica Núria, la poesia és l’estat pur de la comunicació en estes edats primerenques: "La poesia és llenguatge. Hem de tindre en compte que són criatures que estan començant ara en el llenguatge. Aleshores és llenguatge, i és musicalitat i imaginació". Amparo puntualitza que el cos és el primer vehicle per comunicar-se: "Jo, cap de les poesies l’ensenye sols amb la veu perquè la infància el primer que utilitza per a comunicar-se és el cos". D’esta manera, la poesia en el primer cicle d’Infantil, de 0 a 3 anys, al Trenet es viu, es canta, es balla, es juga, es pinta i es riu.

"Una experiència molt emotiva"

Pel mateix Granell, l’experiència ha estat un descobriment personal. Tot i la seua llarga trajectòria, el poeta confessa que afrontava el repte amb respecte: "Jo estava un poc preocupat perquè clar, acostumat a col·laborar amb escoles de Primària i instituts de Secundària, jo no sé moure’m tant de zero a tres anys", admet el poeta, qui finalment descriu la vivència com "una experiència tremenda i molt emotiva".

Un dels moments més potents del projecte ha estat la col·laboració directa del poeta en una passejada pel barri. Mestres, xiquetes, xiquets i l’autor van recórrer Patraix repartint poemes als veïns. "L’escola no acaba en les quatre parets d’ací de l’escoleta i eixim totes les setmanes", afirmen les docents. Granell recorda amb especial tendresa com els infants "duien poemetes en papers enrotlladets com si foren canutets i anaven regalant-los als veïns que trobaven... això també fou una emoció tremenda per a mi".

"La poesia és música feta paraula"

La imatge del poeta amb el seu caminador, acompanyat pel crit de "poemes, poemes!» de la xicalla, va trencar la barrera entre l’art i la vida quotidiana. Com diu el poeta, seguint una reflexió del seu amic Josep Piera: "La poesia és música feta paraula i la cadència, el ritme és fonamental... és fonamental fins i tot en estes etapes tan primerenques".

Abans de la trobada, els alumnes van imaginar com seria Marc Granell, dibuixant-lo amb una llibertat creativa desbordant. "Em van dir que portaria xumet, que tindria la panxa blava, les cames rojes...", recorden les mestres. Granell es va veure reflectit en esta mirada infantil d’una manera sorprenent: "M’havien dibuixat com un superheroi amb el caminador!"

"Un superheroi amb caminador!"

Esta connexió ha estat tan profunda que ara, quan els xiquets escolten qualsevol vers, pregunten immediatament a les mestres: "Este és de Marc Granell?" El poeta es mostra commogut per este fet: "Això també m’emociona moltíssim... realment és el millor que et pot passar com a poeta".

El projecte també ha buscat sinergies amb el barri, com el recital compartit amb l’alumnat d’Infantil 3 anys del veí CEIP 8 de Març on van interpretar poemes de Granell com ‘La cançó del menjar’, ‘La xocolata’, ‘La girafa’ o ‘el pingüí’, utilitzant elements visuals i escenificacions senzilles però carregades de significat.

Trencant amb el tòpic del 0-3

L’experiència del Trenet vol trencar amb el tòpic de l’etapa 0-3 com una simple ‘guarderia’, un ‘aparcament’ on tenen cura de la xicalla mentre mares i pares treballen. Per a Amparo i Núria, és fonamental que es reconega que "en el zero-tres també es fan coses molt interessants", perquè els infants són "com esponges". Granell coincidix a valorar l’esforç docent: "Vaig també veure com treballaven les mestres i el seu entusiasme. És impressionant!"

El pròxim dilluns 22 de juny tancaran el curs amb una obra de teatre de carrer de la companyia Xino-Xano que integren Núria Pons i Xavi Bau basada en el poema ‘La gran fira’ de Marc Granell. Serà al parc infantil de Ramon de Castro, davant les últimes casetes obreres unifamiliars de principis del segle XX que sobreviuen al Cap i Casal. Un espectacle obert a les famílies de l’escoleta i també al barri on els versos de Granell tornaran a sonar, recordant que la poesia, en mans dels més menuts, és la ferramenta més poderosa per a fer poble.

Suscríbete para seguir leyendo