La segona vida de les belugues salvades de la guerra d’Ucraïna

Fa dos anys, dos belugues van recórrer més de 3.000 quilòmetres per a escapar d’una guerra. Hui, Plombir i Miranda viuen una realitat molt diferent. La seua història ja no parla de camions, avions o fronteres. Parla d’adaptació, aprenentatge i benestar animal. També és la història dels científics, veterinaris i cuidadors de l’Oceanogràfic de València que treballen cada dia per a comprendre millor a estos mamífers marins i garantir la seua cura. Quan van arribar a València tal dia com hui de fa dos anys, començava un procés tan important com el mateix rescat: la seua integració en un nou entorn. Després d’anys vivint a Ucraïna, havien de familiaritzar-se amb noves instal·lacions, nous cuidadors i fins i tot nous companys.

Este procés exigix temps, observació i paciència. En el cas de les belugues, a més, requerix comprendre una espècie especialment social. Estos cetacis, que habiten en les aigües gelades de l’Àrtic, viuen en grups i utilitzen una àmplia varietat de sons per a comunicar-se. La seua curiositat, intel·ligència i capacitat d’aprenentatge han despertat durant dècades l’interés de científics de tot el món.

Dos anys a València

Durant estos dos anys, els equips de benestar animal, cuidadors i veterinaris de l’Oceanogràfic han realitzat un seguiment constant de Plombir i Miranda. Cada dia comença observant el seu comportament i registrant qualsevol detall que puga aportar informació sobre el seu estat físic i emocional. Una de les ferramentes fonamentals per a conéixer l’estat de salut de les belugues és l’entrenament mèdic voluntari. Mitjançant tècniques basades en el reforç positiu, els animals aprenen a col·laborar amb els professionals durant revisions rutinàries. Gràcies a este treball, els veterinaris poden realitzar ecografies, obtindre mostres biològiques o dur a terme exploracions.

Este tipus d’entrenament constituïx un dels pilars del benestar animal. El seu objectiu és facilitar una atenció sanitària preventiva i millorar la qualitat de vida dels animals sota cura humana.

Estimular la curiositat

Però el benestar no depén únicament de la salut física. També implica oferir oportunitats per a explorar, jugar, aprendre i relacionar-se. Per això, els cuidadors dissenyen activitats d’enriquiment ambiental adaptades a les característiques de cada animal. Objectes flotants, jocs cognitius, canvis en l’entorn o noves dinàmiques socials formen part d’una rutina que busca estimular la curiositat de les belugues i afavorir comportaments propis de l’espècie.

La convivència amb Yulka i Kylu, les altres dos belugues de l’Oceanogràfic, ha sigut un altre aspecte rellevant del procés. Com ocorre en qualsevol grup social, les relacions es construïxen a poc a poc. Durant els primers mesos, els equips tècnics van observar acuradament les interaccions entre els quatre animals per a facilitar una integració progressiva i segura.

Avançar en investigació científica

A més de contribuir al benestar de Plombir i Miranda, estos dos anys han permés avançar en el coneixement científic sobre l’espècie. Una de les investigacions més interessants s’ha centrat en les seues vocalitzacions. Els estudis realitzats per la Fundació Oceanogràfic han detectat que les dos belugues utilitzen sons amb característiques poc habituals per a la seua espècie, possiblement influenciades pels anys que van conviure amb dofins a Ucraïna. Esta troballa oferix una oportunitat única per a continuar investigant com els cetacis aprenen i modifiquen les seues formes de comunicació.

Dos anys després d’aquell rescat, Plombir i Miranda continuen sent un símbol de cooperació internacional, però també representen el valor del coneixement científic, la dedicació dels qui treballen amb animals i la importància d’oferir segones oportunitats. La seua història recorda que protegir la naturalesa no és una tasca que corresponga sols als científics. És una responsabilitat compartida que comença amb el desig de comprendre millor el món.

Suscríbete para seguir leyendo