Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 16
    Octubre
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Un zero a l'esquerra!

    Resulta molt depriment que, aleshores, encara Andrea Fabra seguixca ocupant el seu escó a les Corts Espanyoles; que, igualment, el Ministre Wert seguixca següent Ministre i, sobre tot, al nostre País Valencià, que Rafael Blasco seguixca asseient-se a les Corts Valencianes, i no hajen el tres tingut la vergonya d'arnar-se`n a casa fent mutis pel for i promesa de fer un curs intensiu de reeducació en el sentit més ample d'aquesta expressió.
    Resulta depriment en dos sentits. En primer lloc per la poca categoria política del propi Partido Popular així com d'aquestos polítics que acostumats com estan a veure tantes barrabassades en aquells que els deurien exigir responsabilitats a la seua organització política practiquen allò de mantenella i no enmandalla (circumstancia aquesta que no és patrimoni de la dreta, ja que si hi ha alguna cosa necessària hui es fer una “revolució” democràtica al sí de tots el partits polítics)
    Per altra banda, resulta, igualment, depriment, la poca força (o incapacitat) política de l'esquerra, tant a nivell estatal com a nivell del País Valencià. Que aleshores l'esquerra no haja segut capaç de forçar la dimissió de cap d'aquestos polítics mostra la debilitat en tots els sentits del terme dels partits de l'oposició i, sobre tot, de l'esquerra en general.
    I no es una qüestió de majories absolutes sinó simplement de la poca capacitat que hi ha des de l'esquerra, excepte contades excepcions individuals, de poder “trencar” les parets de les institucions democràtiques, on “viuen” com a presoners de luxe, i traure (i fer) la política al carrer de tal forma que siguen els propis ciutadans els que porten a cap la pressió necessària per fer possible una “vida” política irrespirable a aquestos impresentables.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook