Desprès de tants anys, no hem aprés res i si observem la nostra història ens adonem que sempre ocorre el mateix: el poderós és el beneficiat i el poble el perjudicat. Un exemple clar d´això, el representa la situació actual de l´escola pública. El nostre govern decidí prendre mesures que afecten els sectors educatiu i sanitari públics, i per tant, la població que fa ús d´aquests serveis. Mesures que porten a unes retallades excessives. Així, el món educatiu públic del País Valencià es veu afectat per la reducció del sou del professorat, l´acomiadament d´interins o l´escassa inversió que provoca el deteriorament dels serveis públics.

Durant el passat mes de febrer, milers d´estudiants eixiren al carrer en protesta per les retallades arran del moviment iniciat per estudiants de l´IES Lluís Vives i la Policia Nacional els respongué amb una brutal repressió on predominà la violència, fet que provocà que estudiants d´arreu del País Valencià i d´altres ciutats d´Espanya, continuaren fent pressió amb l´esperança que els polítics els escoltaren i demanant la dimissió de la nostra delegada de Govern, Paula Sánchez de León. Aquestes protestes assoliren tal repercussió que foren publicades en diaris internacionals de gran importància com The New York Times o The Guardian.

Però tot i això, aquell moviment que ens omplí d´esperança durant dies, sembla haver-se apagat. Els estudiants no poden eixir al carrer tots els dies per demanar una educació pública de qualitat i competitiva, i per això sembla que la lluita s´acaba: l´ordre torna al carrer i s´arriba al mateix punt que sempre, els poderosos aconsegueixen el que volen i el poble, que lluita per millorar la seua situació, no ho aconsegueix. Però mai hem de perdre l´esperança, cal que seguim lluitant units pel nostre futur ja que com deia un dels grans, Vicent Andrés Estellés: «No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu».