Ha calgut quatre plens municipals per a dur a bon port aquesta iniciativa de l'equip de govern, associacions i part de la ciutadania. El procés va començar en gener de 2014 quan s'acordà per majoria absoluta la incorporació. En el segon, allà per novembre de l'any passat, no es va arribar a considerar-ne la urgència d'aquest assumpte. La tercera vegada, en desembre, tota l'oposició votà en contra de l'adhesió. No ho jutjà oportú ni necessari. I es quedaren tan tranquils! Ara, en març, es presenta una moció a favor per part del grup polític que abans ho havia impedit de forma dràstica. Acovardits sens dubte pel clamor popular, la pressió mediàtica, el propi reconeixement de l'errada i la proximitat de les eleccions municipals han fet que, almenys, un vot que era ineludible acabara plegant-se a la raó, a la sensatesa i a la cultura. El PP, no obstant això, s'ha mantingut en les seues elucubracions i ha tornat a votar en contra. Els seus arguments són, més aviat, subterfugis. La seua ideologia és refractària a la cultura i sobretot a la memòria històrica. Rocafort, gràcies a Antonio Machado, ha aconseguit definitivament ser un punt de referència sociocultural. Ara, sí! Enric Albiach. Rocafort.