He llegit amb fruïció l´article publicat el divendres 22 de maig al Levante-EMV sobre els mitjans de comunicació en valencià. Els autors, Francesc Martínez i José Ignacio Pastor, fan un repàs del mapa comunicatiu valencià amb solvència professional. No obstant l´excel·lent treball, gose comentar algun dels epígrafs, tot i advertir que no es tracta d´una crítica, sinó d´una aportació. Del decàleg que exposen els autors, qüestione el punt 4, que proposa un estímul econòmic als mitjans privats perquè incloguen el valencià en les seues emissions o publicacions, segons he entés. La meua pregunta és: ¿Els valencians hem de pagar sempre si volem sobreviure sense renunciar a la cultura heretada? ¿La subvenció és l´únic argument que se´ns permet? ¿No seria més just esgrimir la llei com s´expressa en el 7? Finalment, matise l´adjectiu de fiasco en el tèrbol assumpte de la TDT. No va ser un fiasco: fou una voladura controlada contra la pedra angular que significa la supervivència d´una civilització: la nostra. I qui va accionar el mecanisme va ser el senyor González Pons. Seria convenient no oblidar-ho, perquè la memòria és l´única competència que ens pot retornar la dignitat. En qualsevol cas, la meua humil i entusiasta enhorabona als autors de l´anàlisi i del diagnòstic. Vicent Moreno Mira. València.
