Europa està malalta. Els moviments ultradretans estan proliferant en molts països europeus, aprofitant les crisis i el malestar social existent amb els governs que no saben donar solució als problemes dels ciutadans. No fa falta recordar com van sorgir els moviments feixistes a Itàlia i Alemanya. A qui pense «açò no tornarà a passar», li recomane la pel·lícula L´ona, de Dennis Gansel.
Els polítics que han recolzat l´eixida de Regne Unit de la UE, han despertat a la bèstia i se´ls pot anar de les mans. Hui mateix, la premsa relata episodis vergonyosos a Anglaterra. Sense anar més lluny, una amiga meua que treballa de professora d´espanyol en una població industrial molt propera a Londres, ja percep menyspreus que abans eren impensables.
Evidentment un país culte no hauria de tolerar aquests despropòsits, i els seus governants han de saber que creen opinió i arrastren a les masses que s´enceben amb els més vulnerables, animats per arguments mal explicats i pitjor entesos per les gossades humanes. La pertinença a clubs, organitzacions o aliances no és perpètua i per tant és lícit separar-se assumint les conseqüències. Però renunciar mai no ha d´implicar la intolerància i la xenofòbia. Daniel Molina Marco. València.
