Recorde quan anava en el meu pare a la processó cívica, darrere de la Senyera. I ho recorde com una festa. El poble, orgullós de seguir-la de prop, i no com hui, que només uns pocs afins a els que manen han pogut estar prop, i aplegar en ella al Parterre i cantar l´himne. Hui, 9 d´octubre de 2016, ha segut l´únic any que no he pogut, no nos han deixat seguir-la de prop. I això, pel gran espai de seguritat que han deixat entre el poble i la Senyera, tot el carrer la Pau, no hem aplegat a temps.
Cada any torne més disgustat: la processó ha passat de ser del poble, de les famílies, dels chiquets en el seu pare, com anava yo, a ser dels partits polítics, a partits d´extrema dreta que es creuen que és una desfilada militar, a provocadors fascistes d´esquerres que perque porte la Senyera que em va regalar el meu pare de chiquet em criden fasciste, a polítics que vénen a fer-se la foto i presumir de valencianisme pero que despuix es doblen als interessos de Madrit. En insults d´uns contra uns atres, i de gent que es preocupa més d´insultar als regidors que d´aplaudir o contemplar la nostra Senyera. En definitiva no anem a això? A seguir al símbol que nos unix a tots?
Puix encara que eixa gent s´empenyore en tirar-me de la festa del meu poble fent-se en ella i convertint-la en trifulca, yo seguiré acodint en la mentalitat de que és una festa i que tenim molt que celebrar. Per un poble valencià unit. Josep Monforte i Oliete. València.
