Sempre que passa una desgràcia surten a la Plaça de l´Ajuntament, qualsevol, un nombrós grup de gent en silenci. Massa silenci, massa boquetes tancades. Així no s´arreglen les coses, així continuen vegent a diari les desgràcies produïdes per la violència incontrolada de l´home, continuem i pel que es veu continuarem...
L´altre jorn, la víctima era un nen de 5 anys. Quina culpa es pot tindre als 5 anys per a que un adult el mate, per a que una família quede destroçada per a sempre? No havia voluntat de fer mal diran alguns. Home, nomès calia haver-la. I que diguem de la xiqueta agafada pel toro al genoll, que diguem de la nul·la responsabilitat de les autoritats, dels responsables de l´event, dels propis pares i dels adults en general que vegent a la xiqueta no badaren boca.
Ferits pe´ls bous un grapat de persones, morts dos o tres i reunions de gent a la plaça dels ajuntaments un munt. Anuncis de «no a la violència masclista» un altre munt, víctimes igual o més i tot plegat perquè falla un quelquom, falla la societat en general i els polítics en particular. Som molt hipòcrites, massa. Aquí manca nivell en tots, nivell cultural i social. Joan Alfred Climent i Quiles. Carlet.
