Si una persona és tractada per una altra amb escarni, ja siga en forma de menyspreu, vexacions, maltractaments i marginació, té dret a la separació. És de justícia trencar amb eixa violència, per molt alienada o baixa autoestima que es tinga, ja siga per ética o dignitat. Si ho traslladem a un poble o un país conscient, salvant les òbvies diferències, la resposta ha de ser la mateixa per molt dolor que senta la víctima.
Açó ocorre en l'Estat espanyol, amb la seua falta d'equitat, díga's PGE, PER, Concert y Cupo, Castella o Madrid, malgrat que s'omplen la boca de falsedats, amb la fal·làcia de dir que tots som iguals i tenim els mateixos drets. En el cas dels valencians som tractats, no ja com a ciutadans de segona, sinó de tercera. Tenim menys drets, siguen estos polítics, com el valor del vot, o econòmics, contribuïm més i rebre menys del que en justícia ens correspondria.
Estem davant una relació tòxica per als valencians, on s'aprofiten de nosaltres sense que vulguen reconèixer el dolor i sofriment que causen. I el més important, no tenen propòsit d'esmena, ni mostren signes de penediment i rectificació. El dret democràtic del poble agraviat, humiliat cultural i econòmicament, el valencià, és poder decidir si vol viure així o trencar, exercint el dret d'emancipació. Joan Martí Serra. València.
