Crec que el polític instintiu, generós i culte no ha de caure mai en debilitats pròpies de ments elementals. D´altra banda, l´espontaneïtat és enemiga mortal de la diplomàcia. Clar i ras: el batlle del cap i casal del País Valencià no es pot permetre gosadies que en qualsevol ciutadà serien censurables. De manera que establir públicament parangons entre la capital que governa i Alacant amb motiu de les festes d´ambdues ciutats, és una tasca més pròpia d´entesos en la matèria. I, en tot cas, sempre discutible, ja que el gust i l´estètica pertanyen a una àrea inconcreta, inaprehensible i evanescent.
El tema (com diria Joan Ribó) no és menor ni banal perquè interpel·la un contingent demogràfic capaç de decantar votacions. S´ha de considerar, doncs, la impermeabilitat a l´autoreflexió de les majories. Tinguem en compte que el seu conjunt forma un del bastions del nacionalisme catòlic implantat durant segles. Regenerar-lo en democràcia serà una missió de generacions. Tanmateix sí que es pot -podem- tindre la percepció que les fogueres, que es desenvolupen a partir de les falles, són més innovadores -o menys barroques- que no les originals. Això no és mal ni dolent, sempre que no transcendisca a l´opinió pública. Però afirmar davant d´un micro la superioritat de qualsevol de les dues festes no és polític. I dic polític en el sentit més noble del terme.
Lamente de tot cor haver d´interpel·lar la primera autoritat municipal del país comminant-lo a la discreció. La seua continuïtat responsable al capdavant de la capital i el meu desig de llibertat estan en joc. Vicent Moreno Mira. València.
