08 de marzo de 2018
08.03.2018

8 de marÇ

08.03.2018 | 04:15

Les paraules representen la realitat; si no disposes d´una paraula en qüestió, no pots expressar o comprendre la realitat que simbolitza. Així, és evident que l´expressió «tots hem sigut creats a imatge de Déu» mostra un continuat i exagerat masculí («tots, creats, Déu») que deixa de banda la meitat de la població, la femenina, i que al mateix temps delata la raó i natura del seu creador o creadors: una societat dominada i dirigida per mascles. Però, a més a més, la paraula també pot ser transmissora de valors equívocs, per exemple, Congreso de los Diputados o Col·legi d´Advocats i similars, que marquen clarament valors caducs o pretesos: l´home al carrer i al tall; la dona, a casa.

Contrarestar açò no és forçar el llenguatge amb miembras o portavozas (el llenguatge té les seues pròpies regles), sinó aconseguir que eixe llenguatge s´adapte i reflectisca la realitat de la forma més fidedigna i lleial possible. A més, clar és, de dotar de continguts igualitaris entre sexes les actituds, disposicions i ordenacions socials, que venien sent acaparades pel sexe masculí.

El rival per a l´avanç feminista no seria el sexe masculí en abstracte, sinó el conglomerat patriarcal/masclista que es desenrotlla en l´onada econòmica neoliberal actual, dominada per les finances i grans multinacionals, interpretada per polítics, en bastants casos, corruptes i intolerants, que, al seu temps, tracten d´influir en jutges per a què avalen els seus interessos, en mitjans de comunicació que propaguen el seu pensar...

La lluita feminista és la lluita per una ciutadania plena en què els homes també estan cridats a participar, perquè si els drets no són per a tots, no són drets. I solament en igualtat, les dones podrem disposar d´una habitació pròpia –la que reclamava Virginia Wolf ja fa 90 anys– des de la qual podrem ser allò que volem, allò que desitgem, és a dir, allò que podem i hem de ser. Gràcia Jiménez. València.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook