He llegit al diari Levante-EMV que els currículums dels diputats no es verificaran. I que el secretari segon de la Mesa, Emilio Argüeso, diputat de Ciutadans té tres carreres i un màster (autèntic tot). Bé, però, què pena, perdre tant de temps i diners per arribar a ser diputat de Cs. A les facultats no us expliquen que per ser diputat de Cs o president dels Estats Units no cal estudiar res, que ho pot ser qualsevol?
Ara em ve al cap aquell famós industrial que a les seues targes de visita deia: Fulano de Tal, Ing. industrial. El corresponent col·legi professional intentà cridar l´atenció al famós Fulano, però, aquest ràpidament contestà: Ei! jo sóc «ingenioso industrial», hi ha cap problema?
Jo, que al seu moment vaig intentar ésser diputat, també parlava del currículum, gran error, quan el que veritablement és important n´és un certificat de la vida laboral. Hi ha persones que el primer treball que ha tingut i cotitzat a la Seguretat Social, han estat de conseller o inclús de president. Ho trobeu raonable?
Hi ha periodistes que no saben redactar un peu de foto, o pensen que l´any, en aquest cas, 2018, es una xifra de dos mil més 18, i són llicenciats en Ciències de la Informació... Deixem-ho estar, la titulació es vàlida i important quan una empresa t´ho demana i has de demostrar-ho, però al Congrés, al Senat, a les Corts o als ajuntaments considere que el que és important, la vida laboral, que demostra que has estat tants anys treballant d´allò que dius. Hi han diputats que ha pujat al cotxe oficial als vint anys i a la edat de jubilar-se cal fer-los baixar (per que pugen uns altres). Josep Alonso. València.
