Segons tinc entès tots els experts en la matèria, la paraula democràcia significa enteniment i diàleg i què és el règim menys dolent de tots amb els seus defectes, com totes les coses. Però a més a més hi ha una filosofia del què és una democràcia, què és parlar, dialogar, comprendre cada una de les parts, al rival (no enemic) i que hi han unes regles de jocs què és deuen respectar, per a tots. Això pareix una cosa molt fàcil, però a Espanya pareix impossible segurament per varies raons.
Si tenim una Constitució que es creà de lo res en el seu moment pareix que donà un bon resultat, de mínims pues com passa en totes les coses de aquest món no hi ha res perfecte, i així bé el que vull entrar en matèria. Si una part dels polítics i de la ciutadania creuen que es deu modificar alguns articles de la constitució crec que lo més raonable es iniciar unes converses entre els parlamentaris, quins són els articles que es poden modificar i formar una comissió que dialogue per poder canviar-los i que cadascú presente els seus arguments en pro i en contra.
El que no és democràtic és que qualsevol autonomia demane al govern de torn, que vol fer un referèndum , per consultar si els ciutadans d´aquesta autonomia volen seguir dins de l´Estat o vol ser independent. No crec que siga cap pecat que un poble puga expressar la seua manera de pensar i de expressar el que vol. Perquè en aquest país tots som molt demòcrates, però sempre que es faça el que jo vull. Ginés González Salmerón. València.
