La notícia, a priori, positiva, no deixa de ser controvertida, per mi, des d´una perspectiva igualitària, atés que estem parlant d´una infraestructura pública, no només de les dones sinó també dels hòmens, de tots els ciutadans i ciutadanes. O... no hi ha hòmens a Xàtiva amb desig d´igualtat?
La casa de les dones, per mi, no comença amb un bon nom, tot i les seues bones i justes intencions, ja que hauria de ser també dels hòmens, si és que realment es vol la igualtat i la implicació de l´home en aquesta, allò que ara s´anomena «la nova masculinitat». La discriminació positiva no deixa de ser una metàfora de la literatura legal i política, un equilibrisme sense xarxa, una excusa per justificar accions legals i polítiques difícils de justificar, per amor de la igualtat qualitativa. Tanmateix, si realment es busca la igualtat és impossible que la discrimació positiva siga l´eterna estratègia per arribar a la igualtat, no és creïble això.
La realitat pot acabar sent una altra ben diferent per aquest camí o senzillament la mateixa que fins ara: desenes de dones mortes a l´any per violència masclista. Si el que realment es busca és la igualtat, unir sinergies per trencar la desigualtat, torne a repetir, només de les dones, ni fa pedagogia ni ajuda a canviar mentalitats, per mi.
