Senyor conseller Marzà, acabe de veure amb estupor el supòsit pràctic que han ficat en les oposicions d´Educació Infantil, i no puc mès que sentir molta tristor per l´estafa que suposa un plantejament que no te res a veure amb la realitat del treball per projectes. Un projecte no es pot programar, doncs es pot arribar al consens per a la proposta, però els coneixements que vagen sorgint i l´interès que suscita marcarà el camí que es te que seguir i la durada. Te un principi però no es sap quan finalitzarà.
Que la proposta siga per a la primera quinzena del mes de maig, el transforma en una unitat didàctica, no un projecte. I si damunt el tenen que emmarcar en la tercera àrea -´Els llenguatges; comunicació i representació´- ja ho transforma en una aberració ja que l´ensenyament en Educació Infantil es globalitzat i no es pot separar el coneixement per àrees.
En les anteriors oposicions ja varen clavar la pota fins el manec, quan demanaven als opositors que programaren l´acció de un curs a una mestra/e de recolzament. Els que tenen la responsabilitat d´aquestes tasques, deurien ser gent preparada i no qualsevol ignorant que no sap, que no sap res i per l´autoritat del seu càrrec tinc permès fer totes les tropelies que vulga sense que ningú s´atreveixa a queixar-se. I vull extendre la meua queixa als mestres, directors i inspectors que formen part dels tribunals, que si se´n adonen d´aquestes tropelies, callen i es fan còmplices d´una estafa monumental a les il·lusions de milers d´opositors. Per dignitat deuria demanar perdó i tornar a fer aquesta prova. Lluís Garcia. (Mestre jubilat) València.
