Són des del segle XIX la forma de centralitzar i dividir, per així desvertebrar i assimilar als diferents pobles de l´Estat. Estan a la Constitució del 78, juntament amb la creació de les comunitats autònomes, però la seua elecció representa una discriminació als territoris amb més població. Les diputacions, el seu òrgan de govern, han estat moltes vegades un reducte caciquil i corrupte, on els seus membres no són triats directament pels ciutadans, on hi ha duplicitat de funcions amb les comunitats autónomes. La seua desaparició no suposaria, com diu Joaquín Farnós, que les comarques han de tenir les estructures actuals de les diputacions, sinó que les autonomíes assumisquen una part dels serveis que aquestes presten.

S´ha de ser honest i clar si es defensa una estructura d´Estat centralista, malgastador com l´actual, ho diuen les xifres i estadístiques, que discrimina i danya els interessos dels valencians. Ja en el segle XIX, l´historiador, professor i escriptor Vicent Boix criticava el procés de centralització i la pèrdua de la nostra llibertat foral, des de la despòtica abolició pel Borbó Felip V, dient: «Las provincias no son ya más que unas colonias desgraciadas: envían al corazón su sangre, sus riquezas, su historia, la vida de los extremos al centro, en cambio recibimos la Gaceta». Joan Martí i Serra. València.