Fa unes setmanes vam haver d´acudir al servei d´urgències d´un centre de salut del Camp de Túria. Mentre hi esperàvem vaig parar atenció en el cartell que presidia, amb tota mena de privilegis, una de les parets de l´entrada. S´hi ressenyava fil per randa les persones que el van inaugurar i em va cridar l´atenció alguns dels polítics que encara hi figuraven al cartell anunciador tot i els casos de corrupció i les sentències que alguns d'ells ja han patit: José Luis Olivas com a president de la Generalitat i Serafín Castellano com a conseller de Sanitat.
Vaig traure el meu telèfon mòbil per fotografiar el cartell atesa la sorpresa que m'havia causat. El meu grau de desconcert va augmentar proporcionalment quan la treballadora de recepció del centre de salut va intentar establir una conversa amb mi en vore les fotografies que estava prenent del cartell. Abans que la treballadora no diguera res li vaig fer l´observació del meu grau d´indignació per la presència en un cartell dels polítics assenyalats en casos de corrupció. De seguida, va expressar el seu rebuig absolut a qualsevol iniciativa de l´esquerra per esborrar de l´espai públic l´empremta de polítics enviscats en assumptes tèrbols o sospitosos. El seu discurs, però, va anar més enllà en assegurar que no sols estava en contra d´eliminar el rastre de polítics actuals sinó també d´aquells personatges lligats a l´època franquista. Segons ella, no s´han esborrar perquè en formen part de la història.
En escoltar les seues paraules vaig restar glaçat. Els seus arguments m´eren, dissortadament, familiars i esgarrifosos. Especialment, perquè es tractava d´una persona que no superaria la cinquantena d´anys. Vaig pensar que no fa tant temps -únicament dotze anys- que es va traure el bust de Franco d´un municipi de la comarca com és el cas de la Pobla de Vallbona. Potser les opinions de la treballadora no grinyolen tant com a mi m´ho sembla. Miquel Ruiz. La Pobla de Vallbona.
