Sentint com s'expressen algunes "persones" respecte al tema de les migracions m'entra autèntic pànic.
Per altra banda, si demà la família reial saudita decidís traslladar la seua residencia a Espanya, no seria cap problema. Tot al contrari, serien rebuts, com popularment es diu, amb els braços oberts.
Igualment, en moltes seleccions (sobretot, europees) que han participant en el mundial de futbol de Rússia hi ha migrants o fills de migrants, no havent-hi en principi cap problema (inclòs, en determinades circumstàncies, són considerats “símbols nacionals”).
Per tant, el problema no està en la condició de migrant, sinó en la condició de ser "pobre".
Les persones tenim aquesta qualitat, la pobresa és una condició que ens acompanya i en Europa les elits dirigents estan estenent la patologia de l'aporofòbia (por a la pobresa), com cortina de fum per tapar les misèries de les polítiques socials i econòmiques que s'estan portant a cap i que condemnen a una gran part de la població a una misèria (que no mata). Això sí, tenim el consol de pertànyer a una nacionalitat del món "ric" (malgrat sols arrepleguen les sobres). Tenim “pedigrí” (com els gossos)!
Hi ha molts dirigents polítics a les administracions públiques, que com Lluís XIV - “l'estat sóc jo" -, creuen que les institucions "són ells" comportant-se com tal. En definitiva, assistim al naixement d’un nou sistema polític, el “despotisme amb format democràtic”.
No entenc com inviten a les tertúlies a representants de la Fundació Franco. No ho entenc i no ho comparteix! Aquests senyors no fa més que repetir la "gran mentida" que durant tota la dictadura ens inocularem mitjançant l'adoctrinament continu en tots els àmbits de la vida social i política.
Franco va ser un dictador cruel i sanguinari que tenia l'última paraula en el compliment de totes les sentències de mort que es feien a l'estat espanyol. El dictador, des del primer dia de la "victòria", perseguí amb ensenyament, violència i impunitat (fet aquest que les "tropes d'ocupació", com així s'autoanomenaven els colpistes, practicaven allí on triomfaven al començament de la guerra) als republicans en general, però fonamentalment a aquells que es distingiren per la defensa de la República i per la seua ideologia d'esquerres, així com aquells professionals amb formació, ja que els consideraven "perillosos" per al nou regim. Pensar i ensenyar a pensar és una "malaltia" que calia eradicar!
És una pura i real mentida mantenir que Franco al acabament de la guerra instaurà una política de reconciliació nacional, com els representants d’aquesta fundació franquista mantenen! Tot al contrari, la dictadura, des del principi, perseguí i matà per qüestions ideològiques.
Per cert, u d’aquests "senyors" (de la fundació franquista) utilitzava, entre altres, per defensar la “figura” del dictador l'argument que en l'ONU (en les comissions que se estaven celebrant) s'havia guardat un minut de silenci a la seua mort. És veritat, malgrat no destacar el fet que en l'ONU hi ha més dictadures (o estats totalitaris) que democràcies, simplement constatar que en l'Assemblea General (res de comissions) es guardà un minut de silenci per la mort de Fidel Castro.
Per últim. Una de futbol. Deixar a Andrés Iniesta en la banqueta (com reclamava la premsa de "madrid") en l'últim partit contra Rússia, resultà una afronta al bon futbol i al futbol en general i perseguirà a l'incompetent Hierro tota la seua vida.
