Estos fets esdevinguts en la unitat de salut mental de l´hospital Marina Alta mostren només la punta del problema: la gran precarietat de recursos que arrossega la Marina Alta. La salut mental no ha rebut l´atenció que mereixia.. Els malalts i les seues famílies han suportat i suporten greus carències, sobretot per manca d´inversió de l´empresa.
Malgrat l´Estratègia de Salut Mental 2016-2020, document dissenyat per la Conselleria, on es diu que no pot haver salut sense salut mental. En què s´ha traduït este compromís? A hores d´ara, en una atenció deficitària que posa de manifest que els usuaris estem condemnats irremeiablement a patir. Mentre tant estarem exposats a que en este hospital ocorreguem més fets tan desafortunats com aquestos o que ens diguem que l´únic recurs pel nostre fill que pateix un trastorn de personalitat (TDAH), és la presó. I després va el Comissionat Sr. Puig fent falses promeses des del desconeixement de la pràctica sanitària. O bé, anirà vostè a Maxilofacial per demanar ajuda per a ortodòncia pel seu fill operat de llavi leporí, i et dirà la doctora «...és que açò és una empresa...», «ah, si, jo em pesava que era un hospital...» li vaig respondre.
