Mitjançant la signatura del Tractat de Maastricht i l´ingrés d´Espanya, legalment i econòmica, a la Unió Europea, es va fer una cessió de sobirania nacional cap a les institucions europees.
La pregunta és: pot acabar Europa sent un gegant que devore els propis estats membres per no respectar la sobirania nacional d´aquests estats? Constitucionalment, això és sostenible?
Els ciutadans hem votat tanta cessió de sobirania nacional cap a Europa?
És cert que aquest debat, present en segons quins cercles ideològics i xarxes socials, no està de moda, tanmateix, n´és ben present i real aquest «atac» a la sobirania nacional dels estats membres per part de certes institucions europees, i un exemple ben actual el tenim amb la Directiva 2009/147/CE relativa a la conservació de les aus silvestres, el silvestrisme, la sentència contra Malta per permetre aquesta tradició i el dictamen motivat de data 17 de maig de 2018 de la Comissió Europea amençant Espanya amb sancions per permetre la cacera d´aus fringíl·lides per al cant.
Es pot negociar tanta sobirania nacional? Pot acabar sent Europa un camp d´extermini?
Finalment: si la normativa europea està per damunt de la normativa espanyola, qui controla els abusos de la normativa europea? Raül Vidal i Huerta. Xàtiva.
