En un article del 4/9/18 els senyors Felipe Guardiola i Enrique Linde, sobre la Comissió de la veritat, preguntaven quina veritat? L´òbvia, perquè no s´oculte la veritat, negant la justícia i oposant-se a la reparació. Per això fa falta un relat oficial de la realitat dels fets, per a la reconciliació sense oblit i impunitat que tanque ferides d´una vegada, amb dignitat per a víctimes i els seus familiars. Seguiran les interpretacions dels revisionistes que falsegen la història, però no podran continuar negant els fets, sense assumir les conseqüències. La veritat ens fa ciutadans lliures, sense odi, rancor o desitjos de venjança.
En el seu article ens acusen d´extremistes, els que ens mantenim fidels als valors republicans i continuem reclamant el referèndum que ens van furtar i que si van poder exercir italians o grecs. De la resta afegiria que ens edulcoren la Constitució, adulterant la realitat que es vivía, amb por i esperança davant un règim sense futur que col·lapsat agonitzava però on els seus dirigents volien perpetuar-se. Era qüestió de temps que eixe castell de naips que era el franquisme s´enfonsara, qui sap, a la manera com va passar a Portugal i altres països, però per descomptat no amb una altra guerra civil, per molt que els de sempre, abans i ara, s´obstinen a amenaçar-nos. Joan Martí i Serra. València.
