Amunt el periscopi! Al flamant líder del Partit Popular se li nota de lluny el plaer que li produeixen les riqueses culturals reconegudes a la Constitució. Carta Magna, esgrimida com una arma llancívola contra els qui s´oposen a ser deglutits i arrasats per idees totalitàries. Considere irrellevant saber si a la Pobla de Farnals els agradà la seua presència, però fou allà on el màster per Harvard, eufòric per la decisió d´un togat addicte a l´engany, deixava anar el paràgraf que trasllade tot seguit: «No se trata de aprender lenguas para que uno de Valencia se entienda con uno de Castellón, sino para que uno de Valencia se entienda con uno de Canadá».

Trobe que va sent hora de confessar-ho: sóc un producte de la immersió lingüística sense alternativa. Ah, però no sols jo he sigut subjecte innocent obligat a capbussar-me en un sistema educatiu inqüestionat i indiscutit: els meus pares i el pares dels meus pares també ho foren. Com també, milions de valencians, de catalans i de balears. De manera que afirme, des de la contundència empírica, haver sigut manipulat, adoctrinat i submergit en un món que no em corresponia. Amb la qual cosa, les referències que anaven poblant la cosmovisió de la nostra gent no significaven, en absolut, una pertinència veritablement escaient i, per tant, desproveïda d'estima: els afectes, doncs, eren imposats, impostats i ortopèdics. Però els astuts legisladors no tenien en compte certes capacitats que l´individu o la col·lectivitat trau quan el setge a què és sotmès amenaça de destruir-lo dins de la casa pairal. El talent capaç de repel·lir l´envestida anihiladora de la personalitat és la memòria. No obstant això, és legítim acceptar la subjugació implícita envers les lleis en vigor a aquells que prefereixen el paper de palafrener o de majordom: serà la seua voluntat. Res a dir-hi. Però els qui han gosat fer servir la memòria com a baluard de la dignitat essencial, no tenen cap altra eixida que la rebel·lió. (Hi ha moltes maneres d'insurgir-se). Això sí, sempre ha de ser pacífica.

Recordem que Rousseau deia que davant d´unes lleis injustes el ciutadà té l´obligació de revoltar-se. Si irracional és defensar la unicitat d´allò que és divers, també ho és sembrar el terror. Perquè aquell que té l´orella atenta, detectarà que les dues estreles rutilants i els seus adlàters de la política espanyola no fan altra cosa que estimular l´odi entre la ciutadania. Són ells els qui caven trinxeres i provoquen fractures socials. Vicent Moreno i Mira. València.