12 de octubre de 2018
12.10.2018

DIVERSAMENT DIVERSOS

12.10.2018 | 04:15

Ajunteu uns quants valencians arreu de la terra i pregunteu-los què porta una paella; ja us avance el resultat de la experiència: no es posaran d´acord. Uns posen carxofa, altres pebrot, costella, fins i tot cigrons... i tots pensaran que el que posa l´altre és una aberració culinària.

Únicament coincidiran en que porta arròs, safrà i tomaca picada, i en la forma en que es fa. Be, i en que mai de la vida porta pèsols. Això passa perquè els valencians som el súmmum de la diversitat. Som diversitat sobre diversitat, per les coses bones i les dolentes. Per aquest motiu ahir els valencians, en el seu dia, es manifestaren com mai s´havien manifestat: de cinc formes diferents: a la processó cívica, acompanyant-la o mirant-la, a les dues manifestacions de la tarda, o quedant-se en casa, que també pot ser una opció. Si, tal i com he proposat al principi de l´article, ajuntarem a uns quants de cada en un mateix lloc ens dirien que les diferències principals estan en els símbols valencians, bandera, himne i llengua, i començaria un debat en el que també us puc vaticinar el resultat de la experiència: no es posaran d´acord en res; potser perquè el punt de vista està desenfocat, i deuríem prendre en consideració altres senyes de identitat.

La solidaritat, per exemple, que es donava entre veïns d´un mateix carrer quan a algú li faltava alguna cosa o si algú altre es podia quedar amb el xiquet una estona; la germanor, en alguns pobles encara se sopa al carrer en estiu, i es parla amb uns i altres; l´ecologisme propi d´una terra d´horta i mar, que entén que sense una cosa o l´altra no es pot sobreviure; l´alegria i la festa, que ha fet que moltes de les nostres tradicions arreu del territori es facen a l´aire lliure i acompanyat dels veïns, o que ha donat (i dona) tants importants músics a la cultura. A la fi, què més dona si la bandera porta o no blau? O si el valencià és llengua, idioma o dialecte? Què més dona si s´assembla o no a altres? Sobretot tenint en compte que aquells que diuen defensar les senyes de identitat valencianes tenen en el seu ideari suprimir les llengües cooficials (i que es parlen únicament a casa, en privat), o suspendre autonomies. Potser és hora de fer com amb la paella: posar-se d´acord en el que és comú, i que cadascú la faça com vulga (excepte posar-li pèsols); perquè a la fi, si no se´ls apropiem nosaltres, se´ls apropiaran aquells del palmell en alt i esvàstica tatuada, com han fet ja amb els símbols espanyols, i aleshores els símbols valencians esdevindran altres: racisme, intolerància, la violència i el odi! Fran Xapa. València.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook