El 2008 el llavors ministre d'Indústria Miguel Sebastián proposava consensuar amb el sector automobilístic que en 2014 tinguérem un milió de cotxes elèctrics. Han passat deu anys i no tenim ni la desena part del proposat. Al·legava el ministre l'alt cost del petroli, que representava el 48´3% de l'energia consumida, es el que empobria la nostra economia. A Alemanya deien que es podrien crear-se més de 2.000 llocs de treball per cada milió de tones de petroli estalviat. Llavors li vaig escriure una carta al ministre, en la qual li deia que era una visió de llums curtes deixar en mans de la indústria el compliment, que era com posar a la rabosa a cuidar el galliner. Li vaig plantejar posar llums llargues, proposant-li la fórmula que no es poguera vendre en 2020 cap cotxe que no fóra elèctric i en 2030 no poguera circular els que contaminaren. Entenia que era difícil d'assumir, que alçaria protestes en molts sectors a més de pressions, però que era factible i viable, res més calia voluntat política.
Amb un termini diferent i per llei ara pot ser una realitat, malgrat les critiques, miopía i engany de molts, i per als que dubten els aconselle veure en internet els documentals: Qui va matar al cotxe elèctric i La venjança del cotxe elèctric o La idiotesa del cotxe elèctric.
