El senyor Baldoví, parlamentari per Compromís a Madrid, i últimament gran lluitador en defensa dels cítrics valencians, enfront de la gran competència deslleial d’entrada de cítrics a Europa procedents principalment de Sud-àfrica i altres països extracomunitaris, té la possible solució a les seues mans, i la responsabilitat a la seua esquena, que aquesta injusticia que s’està cometent contra els citricultors llevantins acabe d’una vegada per sempre.
No solament es tracta de pujar a la tribuna d’oradors i col·locar en el faristol la taronja; els més majors recordem aquest gest del senyor Lizondo. No solament es tracta de demanar la clàusula de salvaguarda per als cítrics de les Riberes, de València i del LLevant espanyol. A les seues mans està l’exigir-li al president Sánchez la immediata reparació d’aquesta humiliació i destrossa de la dignitat de molts productors de cítrics a València. Té un as en la mà per a demanar la compensació que molts ens mereixem, sota l’amenaça de retirar el suport parlamentari del seu grup al president Sànchez si no atén unes reivindicacions totalment justes. Si així ho fa no solament mereixerà el respecte i l’admiració dels seus votants, sino d’uns altres com jo, que valorarem aquest gest en grau suprem en favor de tots els valencians. Els parlamentaris a Europa del PP I PSOE ens han jugat una mala pasada permetent l’entrada massiva de cítrics de Sud-àfrica i aixó és veritat, com que també és veritat que aquest clam en favor dels cítrics valencians hauria d’haverse plantejat molt abans.
La seua defensa del nostre producte estrela, en un temps, és molt lloable encara que sembla una mica oportunista, però per al cas és el mateix. Ell, com a polític valorat i Suecà d’arrel, ho té a l’abast senzillament retirant el suport del seu grup al president Sánchez si no atén les nostres justes reivindicacions. Ara és l’hora que El señor Baldoví baja al Parlament muntat en la seua vella bicicleta BH, portant un cabàs de palma folrat de tela de sac i dins les alicates de «chinesta» i per a menjar la botifarra de ceba i altres fregits dins del saquet ratllat, en record d’aquells antics collidors de taronja que els ja més majors hem conegut.
