Em dic Jofi i estudio batxillerat. Ara em toca pensar en la universitat i en els canvis que comporta. Em pregunto si estic preparada per viure sola, és a dir, per independitzar-me. Soc conscient que algun dia hauré de marxar de casa i superar els obstacles que m'aniré trobant dia a dia, com fan els meus pares. És un pas necessari per fer-me adulta. Mirant una estadística vaig veure que l'edat d'independitzar-se s'està enderrerint cada cop més. A Europa la mitjana és de 26 anys, però a Espanya és de 29. Els estudis són molt cars i aquest potser és un dels motius pels quals molts joves no poden marxar de casa. Però penso que no és l'únic. L'altre gran problema és la sobreprotecció dels pares als fills. Avui en dia molts pares estan tan a sobre i faciliten tant les coses als fills que quan els joves han de prendre decisions i fer-se adults no saben com fer-ho. La sobreprotecció em fa qüestionar si estic preparada per independitzar-me o no, i penso que és un sentiment molt general.
