La polis era la ciutat i per això encara gaudim de qualques paraules antigues que ens ho recorden, des d’Ajuntament d’ajuntar, fins a politeista de múltiple, de molts. Però la polis era la ciutat dels vells grecs que ens ha perdurat, i avui també en tenim la metròpolis com a gran aglomeració d´edificis i habitants. Em surt tanmateix la politècnica, la institució pedagògica acadèmica perquè dona i imparteix estudi i diversitat de coneixements tècnics a quantitat d’estudiants. La política ha de ser la dedicació dels polítics, dels diplomàtics, dels sabedors, a la governació del quefer diari per a l’organització i el funcionament d’una societat o d´un país. Els polítics sembla que anem de capa caiguda, van perdent punts a la carrera professional. Em considero un animal polític, en tant que sóc persona que viu i conviu amb un altre grup humà, compartint a bones i a menys bones uns objectius i uns predicaments, amb un protocol de seguiment i honestedat. Diuen que tots els polítics són igual, però en hi ha de tots tipus i mesures i de preus diferents segons la contrada i l´esdeveniment; si el partit polític és els de la dreta de segur que va a haver una quantitat ben considerable de beneficis particulars, però si el polític és esquerra la quantitat considerable de frau va a ser bastant menys, tot i tenint en compte que de cap de les maneres cap animal polític deu fotre als altres. Un polític ha d’estar al servei del poble i dels ciutadans que han dipositat el seu vot i confiança en una determinada concepció del món i de les relacions de govern. Sense ànim de lucre, amb total esforç per aconseguir una germanor i un treball i un benviure per a la globalitat social. Políticament ens desgavellem una mica sense trellat, oblidant el fi per al qual hem sigut triats; mai devem deixar de banda l’esforç generós i solidari, el proïsme, i per suposat a Rafelguaraf i els seus bens materials.
