Mamella gruixuda, pantaló prim. Màniga ampla, camisa gran. Rodament lluent, neteja feta. Pressupost concentrat, argila pudenta. Cua llarga, bot curt. Braó mitjà, llançament feble. I així la vida ens mostra distintes formes de mirar per la finestra dels habitatges, a contracor, reproduint imatges benvolents encar que cap al tard. Hem de ser oberts i malignes, però com que és una contradicció actualitzada, amere en que hem de ser atents amb els altres, i anar contra els uns sense pensar tan sols que els qui són com jo van bé, i els qui són d´altre pensar estan en contra meua, i per tant anem a fotre´ls i a per ells. Som per natura bons humans, millors persones a mesura que creixquem i se fem majors d´edat, doncs la saviesa ens la dona el pensament i la raó d´estar aquí avui i demà passat. La relació amb els altres és la que ens suporta, sempre que acompanyada d´un comportament afable, fugint de la violència conductora de malvestats i esgarrifances. Tampoc es tracta de riure i gaudir amb tothom però sí que hem de somriure i divertir-se per construir un edifici social amb els qui desitgem una vida plena d´aconseguiments i objectius col.lectius de convivència pràctica, i per això eixe intent esforçat fins on per a que la vida segueisca el seu curs llarg fins on hagi d´arribar, amb plenituds i paraules, i comportaments i conductes que ajuden. La dificultat és de ben greu per l´excés de negocis individuals que sols persegueixen una vida particular plena que també és necessària i precisa, però des de l´instant que vivim de comunitat encara que petita com que si tinguéssim l´obligació de compartir projectes i unificar il.lusions. A la plaça de les botigues de totes les tendes de les ciutats hi venen brusons i vestits, independentment del partit, l´edat o la religió, àdhuc sense diners immediats. Però en aquest poble de Rafelguaraf més, malgrat els desficacis i malvestats ocasionades.
