09 de octubre de 2019
09.10.2019

Merda

09.10.2019 | 19:54

Amb la que està caient, de la manera tant enze o més fava que et puguis fotre a la cara, sense adonar-me´n, m´he empastifat de merda fresca, la mà, el pantaló curt a l´alçada de la butxaca dreta, la tovallola, i veges tu quina altra peça de vestir i del cos. Poqueta cosa, minúcia, però merda acabada de soltar, recent i de flaire ferm. Graciós com la vida. Original, fàcil, i ràpid. I és que som animals eterns i la funció excretora l´hem de fer fora amb cura i polidesa rentant molt bé les parts que toquen i llançant on cal les restes que soltem. Des que vaig adonant-me que em faig gran i persistent de conceptes, que la neteja general és una costum tan arrelada que les olors meues pudeixen, de colònies, líquids i sabó. Però com que vivim en companyia i a la vinya de Déu en som molts a repartir, cascú tira cap a sa casa, però sobre tot tira a la del costat les escombraries que són seues, sense molestar-se a fer-les a l'excusat o fer ús de les papereres o el sentit comú. És de pena excessiva el veure per arreu portes i voreres, els diferents tipus de deixalles animals que el senyor amo del gos reparteix per on malauradament cau. M'he embrutat amb una d'aquestes deixadeses ciutadanes i he hagut de tornar a casa per a canviar'm. Net i polit, ja he sortit al carrer i he davallat fins la plaça gran amb sentors de flors de roses. Cap referència a situacions semblants viscudes però que qualque n´ha haguda en pell pròpia i en la d´altres, totes familiars i pertinents; sense comentari per l´angoixa ambiental pudibunda, i que cal comentar per a coneixement dels implicats porcs. Hi ha un jardí de flors d´enamorats, i un altre d´encís lluminós, i un tercer de redós tranquil, de terra i fulla, on els senyors dels gossos i gats encara fan de les seues i has de caminar amb els ulls baixos per si et toca la sort de la merda.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook