El Tribunal Suprem, davant la falta de proves contundents en l'anomenat judici del procés, fa una construcció jurídica amb la finalitat de consolidar un relat, amb un reguitzell d´expressions i qualificatius que reforce la seua argumentació d'alteració greu de l'ordre públic. Sense prescindir, com haguera de fer, de judicis de valor. Però el més greu és la seua interpretació del delicte de sedició, que coacciona la lliure expressió, en posar damunt de tots nosaltres una espasa de Dàmocles. Davant aquesta situació creada, i havent-hi altres lleis que tracten l'ordre públic, és l´hora de que la política actue. Sent la forma i manera més ràpida i democràtica de començar a reconstruir ponts, que el parlament que isca de les eleccions del 10-N derogue del Codi Penal el huitcentista delicte de sedició, com han fet països com Alemanya en 1970, i com a conseqüència d'això permeta l'alliberament dels condemnats per aquest procés, i ens estalviem tots els judicis pendents. No es pot seguir en aquesta deriva involucionista que restringeix llibertats i drets, endurint el Codi Penal, com demana aquesta dreta reaccionaria que patim.
