Al col.legi on treballava hi van haver dos projectes de treball per a dues persones diferentes; el Betlem és únic sense parió, però hi ha de set o huit de talla gran escampats per la localitat, bonics, per visitar, particulars. De bancs i de caixes, totes dues d´estalvis també n´arrepleguem estratègicament situades carrers amples de bona vista; quadres amples d´aplec multitudinari en posaré tres encara que amb dos en tenim prou. Ajuntaments sols un però en podem aconsellar de la vella càmera agrícola transformada en centre integrat de capacitació molta i global, fent-li cos al grup d´adultes. Els centres educatius imparteixen ensenyaments de contingut doble i manipulador, en són de dos tipus divergents, els públics que són la majoria i els privats que són la immensa minoria, i a partir d´aquí la conversa ha de ser inoblidable i absurdament descompensada o caiguda cap a una tendència, però dos tipus d´ensenyament per a dues classes d´escoles; ací sols en tenim un de públic; alumnes hi ha que marxen a fora cercant major qualitat d’ensenyament familiar. Un només també club d´atletisme amb la mateixa intenció per a una població, fer club però crac, i amb un complexe esportiu annex a la ciutat, La de la Séquia del Llavador, per a totes i sense ànim de luxe, com tampoc el té pareix l’única societat musical del municipi de La Ribera, L’Ateneu, amb un carrer dedicat d’obscuritat civil. Després tenim el Barri medieval, el Casc Antic Xixona per allò de la xerinola del xitxarel.lo; una barriada del raval on a les afores de Rafelguaraf hi malvivien els altres distints als del centre històric; barreres també malgrat que mentals i ideològiques. I un equip de govern, i tres a l´oposició amb títol quinquennal. Açò de la diversitat tanta ho tenim que solucionar de la forma més justa per a tots i a un preu mínim de cost. Les consultes a l´Ajuntament de l’escaleta, de deu a dues, i cada cinc anys.