En tenim de tot tipus, de llargues i rodones, de ratolí i d´aligot, de somni i de gràcia, igual i idèntic que a qualque lloc en aquest món que perduri i millori. Ací assegut al centre de la sala de lectures, surten pèls i senyals de nassos i barbetes, i bastants joves que treballen d´estudi amb el seny pausat i pensatiu, i els infatigables majors com jo, també assenyats, però la maduresa ha de dur la rauxa intel.ligent i la prudència al detall. Cada mirada un món i la vida al rostre; la cabalística t`apropa sentiments a poc que vulguis. El pensament segueix lliure d´acord amb els cànons i sense; el pensament és lliure de qualsevulla filosofia ètica i moral. És clar que les fisonomies que esbrino van netes i polides, tres més que d´altres, cinc precioses, altres menys, però allò que esdevé imprescindible per a mantenir la il.lusió, és el fer-ho millor, és l´acte ben amanit, la funció atesa. El cara a cara de cada dia el tenim al devant quan s´aixequem, quan obrim els ulls, quan veiem els ulls de les altres, dels altres personalitats, i arribem a adonar-se que la persistència és un grau per afegir o dos, que la vida mostra pervivència malgrat que ens mirem de lluny o a prop l´espill, i que efectivament les mirades en van plenes d´estima, encara que sols amb això en tingam prou. Cada rostre composa un món amb les correspondències determinades per les relacions familiars i de grup, i per la constància dels avis i la paciència dels pares i de les mares en qualsevol moment. Sóc de l´opinió mai certificada per estudis psicològics que a cada nom li abelleix uns comportaments i de segur que unes faccions controlades per la genètica o per la màgia de la ciència, però que també copsa el mirall de les llegendes pobletanes transmeses pel temps i reduïdes a fesomies individuals, a cares que ens donen joc i ens animen a viure. Cares i rostres transmesos de pares a filles i de mares a fills, o a l'inrevés, porta a porta del poble.
