Entre les línies d'açò que escric hi ha temps, temps meu i sols meu que ha decidit escriure després de sis anys... I ara, totes estes paraules també estan fetes del teu temps, que estàs llegint-les. Després de tants anys, me n'he adonat que sí, vivim massa ràpid. Fem rutina coses instranscedents i deixem de costat moltes vegades les coses realment importants de la vida, que no són coses. Ens dediquem a fer que tot passe tan ràpid perquè no ens faça mal, que al cap i a la fi ens en acaba fent més a llarg termini. Desconfiem, amaguem el que sentim, desapareguem de les vides de la gent que ens importa sense explicacions. Decidim fer passar les ferides per cicatrius fins que algú ve i ens recorda el mal que fan i que de cicatrius tenen més bé poc. Cadascú té els seus monstres i això no ho deguem oblidar mai, respectem-nos, ajudem-nos. Gent, cuidem-nos. En què ens estem convertint? Realment volem ser eixes persones fredes que somriuren per por a plorar quan ho necessiten? A tots se'ns ha parat o se'ns pararà la vida alguna vegada, segurament més d'una, i tal vegada és en eixos moments quan ens n'adonem de tot açò. A mi, se'm va parar aquell divendres 21 de febrer de 2014 amb aquest mateix diari entre les mans esperant que la meua meitat llegira allò que m'havia motivat a escriure. I hui, que tornes a ser tu la meua inspiració, des d'on ho llegiràs papi?
