Colp d'estat contra el consens sobre el valencià

Eixe acord comportaria, aparentment, que la part catalana assumira per fi dos realitats: que "llengua catalana" no és l'únic nom oficial i acadèmic per a la llengua compartida per balears, catalans i valencians, i que l'IEC no és l'única institució legislativa que s'encarrega de la normativa lingüística. És a dir, podríem pensar que l'acord implica que l'IEC reconeix una institució (l'AVL) que no havia reconegut durant els seus primers 16 anys de vida. Però hem de mirar el contingut de l'acord, que establix una jerarquia en què l'IEC seria "el referent normatiu" del "conjunt de la llengua catalana", i l'únic ens que la pot "actualitzar", mentres que l'AVL simplement s'encarregaria de, subsidiàriament, "determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià" (és a dir, d'una part). Segons eixa definició, ¿té sentit l'AVL? I més encara quan el text destaca que l'IEC "compta amb membres de tota la comunitat lingüística".

Som un grapat d'activistes lingüístics valencians, usuaris de l'actual normativa oficial de l'AVL (filla d'uns pactes assolits entre finals del segle XX i principis del XXI), els qui creem que, per desgràcia, este nou acord (que alguns voldran presentar com a positiu) és, en realitat, una maganxa, una trampa, una maniobra per part dels qui, des de fora i des de dins de l'Acadèmia, no han cregut mai en la seua missió fundacional d'arribar a un consens que conciliara les sensibilitats lingüístiques majoritàries en la societat valenciana. I, en compte de buscar eixe objectiu, van arrastrant l'AVL, paulatinament i per la porta de darrere, cap a la subordinació a l'IEC i, paral·lelament, la del "valencià" (dialecte) a la "llengua catalana", contravenint lleis, dictàmens i acords previs.

Per això, podem dir que el que està passant és un colp d'estat contra els pactes lingüístics que s'havien assolit al voltant del nom, l'entitat i la normativització de la llengua valenciana. I el que és més greu és que eixe colp d'estat s'ha dut a terme des de dins de les institucions i en dos fases: una primera, externa (és a dir, des de fora de l'Acadèmia, encara que amb el silenci còmplice de la majoria d'acadèmics), quan la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM), òrgan dependent de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, aprovà en el 2015 els "Criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat", que contradiuen el model de valencià establit per l'AVL en els seus treballs normatius i, per tant, suposaren la creació de facto d'un ens normatiu alternatiu a l'AVL dins de l'administració valenciana; i esta última fase, interna (és a dir, executada des de dins de la mateixa Acadèmia), per a subordinar-la per sistema a l'IEC i al que l'IEC puga decidir (cosa que ja ocorria moltes voltes en la pràctica).

A més, si l'IEC és "el referent normatiu" del "conjunt de la llengua catalana" i el model de valencià ja l'establix la DGPLGM de la Generalitat, ¿quin és el paper de l'AVL? ¿No estan oblidant els seus membres la raó de ser i de treballar de l'entitat? Ens consta que la decisió ha comptat amb l'oposició d'una minoria d'acadèmics, que ha mostrat la seua preocupació per esta desviació, cada dia més acusada, de l'esperit i missió fundacional de l'Acadèmia, de la seua Llei de Creació i dels dictàmens, acords i treballs que aprovà i publicà en les seues etapes anteriors. I hem de preguntar-nos: ¿està disposada a tot eixa majoria d'acadèmics, partidària de la subordinació a l'IEC? ¿Inclús a trencar el consens dins de l'entitat i de la societat valenciana? ¿Vol expulsar-ne la minoria i, amb ella, els sectors socials (creem que majoritaris) que esta puga representar? I, finalment, ¿pensa eixa minoria plantejar algun dia una acció contundent en defensa de l'Acadèmia original i d'un verdader consens? No entenem com l'AVL ha passat de treballar en un pacte amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) que podia posar fi al trist episodi de discussions entre valencians iniciat en 1980 (arribaren a fer públic un document conjunt), a firmar un acord amb l'IEC que declara innecessària i supèrflua l'entitat.

Encara estem a temps. Des de la reflexió i la humilitat, animem el conjunt dels acadèmics, i especialment els qui s'han abstingut, a considerar la part negativa d'este acord, que supera amb molta diferència la suposadament positiva, i a rectificar els seus térmens per a salvaguardar l'esperit fundacional i la teòrica raó d'existir de l'Acadèmia. En cas contrari, els qui hem apostat per ella per eixe motiu, estarem més òrfens i més separats de l'entitat, a pesar nostre.

Sergi Núñez d