De menut volia ser mestre, per circumstàncies, i això sóc, però de major he tingut diferents extractes visionaris professionals; fallera en cap de totes, imitant un gran actor amb peineta i corbata; llibretaire per tradició materna i gràcia pels llibres; discaire per escoltar nous vents; cirurgià en plus per açò dels poders socials i els diners; catedràtic per les vacances i el prestigi universitari; matemàtic per a emprar les ciències exactes malgrat l´atzar; fuster perquè ho duc a la sang; torero per l´estructura trista de la festa i el rebombori; negociant, metge, rodamón, polític, ajudant dels altres en allò que faci falta. Cada vegada ho tinc claríssim, net i polit, jo de major vull tenir un AWDI; sí, així com zona un cotxàs tipus MERCÈ o la BMVDOBLE, o el CEBA o el FERRENY; de major vull un vehicle d´altíssim nivell amb el que puga enjuntar-me amb qualsevol gent de perfil senyorial; però que a qualsevulla persona li siga vetada la meua amistat perqué tenim distint rang pel vehicle que portem està lleig i és de pobra funció interpersonal. Pareix que aquest tipus de cotxe et dona diners, prestigi, tradició i és el que duen els peperos i els qui tenen molta caguera sempre; que també val eixa qualitat negativa equilibrant d´abismes adquisitius, podríem començar a erradicar-la en compte de donar-li empenta. Jo de major vull créixer. Quan arribe a l´edat adulta vull comportar-me així com una persona major raonable, atenta, amable, dialogant, solidària, amb la precisió que puga aconseguir dintre d´una comunitat culta. De major vull tenir el que desitge per a tots i per a totes, vull gaudir d´un treball que em done un sou que em permeteisca créixer en família. I tanmateix contribuir en la participació de la mesura de les riqueses comunitàries; tasca difícil però que també la voluntat és humana i té futur.
