En aquest moment quan grups professionals mal pagats i menyspreats han mostrat la seua funció essencial per al manteniment del pols vital de la societat, els treballadors de la cultura i el patrimoni no han aconseguit ni una mínima mesura per part del govern que alleugere la seua difícil situació.
La societat comença a valorar el paper de la sanitat pública i de l'impagable paper de les dones en aquest sector, del valor de l'agricultura de proximitat, de la necessitat de mantindre un sector industrial estratègic, de la importància de xicotet comerç, del valor de les netejadores i cuidadores dels nostres majors, dels transportistes i repartidors, fins i tot de la necessitat que les forces armades realitzen tasques comandades pels civils en favor dels grups més vulnerables, però aquests no són bons temps per a la lírica i el manteniment de la memòria.
En aquesta crisi sanitària i posterior crisi socioeconòmica, de conseqüències imprevisibles, qui alimentarà el nostre esperit, qui ens farà somriure, qui ens emocionarà, qui ens entretindrà i donarà llum als nostres negres pensaments, qui recuperarà la memòria del que hem estat i del que estem sent, en definitiva qui ens farà somiar que altra realitat és possible. Només els titellaires de la cultura i el patrimoni, els treballadors i treballadores de la música, el teatre, el cinema, la dansa, les arts i el patrimoni. Aquests últims encara més invisibles, pero imprescindibles per a recuperar la memòria de la nostra societat com a poble, per aprendre del passat per construir un futur millor.
Ajudem-los a "resistir" amb mesures de rebaixa d'IVA cultural, amb l'ajornament o condonació del pagament d'autònoms, elaborant un pla de xoc que reviscole aquest sector essencial per a la salut espiritual i mental de la nostra societat. Si resisteixen "els titellaires" serà més possible que resistam els demés.
