A qualsevol carrer i a qualsevulla plaça, a més dels diferents parcs i escoles de la meua ciutat hi creixen arbres. Des d´eucaliptus fins a mobila de pi, i pel mateix preu i aprofitant terreny hi deurien plantar llimeres. Que lleven els tarongers de mostra de taronja aspra i amarga borda; ens cal proposar que planten llimeres per tot arreu de les voreres, per a que disposem d´aquest producte fruital mediterrani imprescindible per a unes natilles de consideració. Tampoc és que necessiten massa atenció per part dels encarregats del manteniment de parcs i jardins, sols una mínima aigua i un xic de retalls quan toque i els corresponents adobs quan arribe l´hora. Tindrem a l´abast del ciutadà de a peu la inversió eficaç amb la que gaudir i sentir-se satisfet perquè saps que els impostos es converteixen en efectivitat gastronòmica. A l´hora de recollir la fruita només en dos o tres matins aclarit, i al temps de provessó o pagament de taxes, es realitza la distribució a les famílies que ho desitgen. Sempre hi ha qui la mesura li en resulta una despesa sense trellat i potser en prescindeix de les llimones per a cuinar, aleshores que les embolique per a regal que en seran benvingudes, i que taste el gelat de llima que refresca a l´època de l´estiu quan la calor apreta per aquesta part de la serra. La llima és un producte saníssim que cal emprar, i l'Albereda de l'Escorxador o el meu carrer en quedarien guapíssims d´arbres al voltant, amb una olor marina refrescant plàcida i mediterrània. Igual teníem que guardar cua al portilló de baix de la Societat Colombaire per a comprar una bosseta de llimes per un euro, sols les dies de mercat i sense tiquet de compra; millor us ho poso, paraeta a la porta principal del Poli, que dona publicitat, i cadascú que arreplegue dues llimones i l´encuny municipal a les dues mans, gratuïta la peça per al benvolgut habitant d´aquesta rodalia. Abans teníem moreres, i ara de moment un mur de les vergonyes, i trellat per a restar a casa.
