En aquest temps d'incertesa, on la pandèmia ha ficat en crisi el model de produir, distribuir i consumir cultura, cal que el patrimoni repense el seu paper davant una nova societat, esperem, més solidària i sostenible.

La ciutadania comença a interioritzar idees força tals com: producció i comerç de proximitat, serveis públics, turisme social, mobilitat sostenible, economia circular. Però com contribuir des del patrimoni a aquest canvi?

Fa uns anys, un ampli i plural grup de professionals es va reunir a Burjassot i va proposar unes línies i accions estratègiques per al Patrimoni i els Museus, de les quals enumerem les més rellevants: desenvolupar la Llei de Patrimoni Cultural; impulsar el Sistema Valencià de Museus; dissenyar una estructura d'integració dels afers patrimonials; conéixer els museus que tenim i decidir quins museus necessitem; apostar fermament per l'inventari i la catalogació dels bens; crear magatzems comarcals on conservar-los i restaurar-los; regular amb claredat l'adquisició, cessió i donació de béns; fer el patrimoni més visible i pròxim socialment; implicar-lo en el desenvolupament socioeconòmic de les comunitats locals; o invertir en museus més inclusius.

Aquests punts i altres, eren un full de ruta per a actuar amb governança sobre un sector que havia navegat, per dècades, a l'atzar dels interessos personals de polítics i especuladors. Però la pandèmia ho ha capgirat tot i necessitem actuar amb més valentia i contundència. Ara més que mai, necessitem impulsar una nova llei del patrimoni i els reglaments que la desenvolupen, per construir un nou model de patrimoni més social, eficient i articulador del territori. Expose algunes idees compartides amplament pel sector en aquest sentit.

- Una llei de caràcter tutelar, amb un règim estatutari de la propietat, que afavorisca el seu ús públic.

- Amb una idea global del patrimoni, on càpia tota mena de béns culturals de qualsevol classe i època.

- On l'elaboració de la llei siga simultànea al desenvolupament dels seus annexos més necessaris.

- Que incorpore la idea de l'accés al gaudi del patrimoni com un dret inalienable de persones i pobles.

- Una llei on siga compatible la nostra identitat com a poble, amb la nostra contribució a la cultura universal i a la societat del coneixement del segle XXI.

- Que desenvolupe la idea del patrimoni com a mitjà de cohesió i inclusió social i d'igualtat de gènere.

- Com a instrument de sostenibilitat, ambiental, social, econòmica i cultural dels territoris i comunitats.

- Que legisle de forma clara l'obligatorietat de registrar, inventariar i catalogar el patrimoni cultural.

- Que conceptualitze als museus com agents per a la recuperació i difusió del patrimoni, en un territori.

- Amb un règim sancionador finalista, que retorne els ingressos per les sancions al foment del patrimoni.

- Creant un sistema d'ingressos fixe a través de l'obra pública executada i a través de l'impost sobre el Joc.

- Que busque vies de participació de la ciutadania en la protecció, enriquiment, i foment del patrimoni

- Finalment, que genere l'Institut Valencià del Patrimoni, com a òrgan d'integració de tots els seus àmbits.

Ara és el moment, d'enllestir un text innovador i valent per afrontar el nou context econòmic, social, i cultural. El Govern del Botànic té un deute amb el patrimoni que és inajornable.